Castell de Gàver
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell i torre de sentinella  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 645 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gàver (Segarra) | |||
| Lloc | A pocs metres de l'església vella de Santa Maria | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25926 | |||
El Castell de Gàver era una fortalesa del poble homònim (Segarra), de la qual es conserven les restes d'una torre, incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Es troba al costat de l'antiga església parroquial de Santa Maria, aïllada del nucli urbà, i s´hi accedeix a través d'un camí sense asfaltar que surt d'un extrem del poble.[1]
Història
[modifica]En els seus inicis, formà part del comtat de Berga o marca del comtat de Cerdanya. En el document de donació de Calaf, Calafell i Ferrera (1015) s'esmenta la Valle Gavar, com a terra de frontera amb els sarraïns. La primera referència directa és del 1035m quan el comte Guifré de Cerdanya va llegar al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la marca i els castells de Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Portell, Gospí i Gavar. Els comtes de Cerdanya devien cedir en feu el castell de Gàver al vescomte de Cardona, i en el seu testament del 1086, Ramon Folc I de Cardona el llegà a la seva muller Ermessenda i al seu germà Folc.[2][1]
Al segle xii, els Cervera apareixen com a senyors del castell, i en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera (1133) s'estableix que passi al seu net Pere, que l'havia de tenir pel seu germà Guillem. Entre els castlans coneguts cal mencionar Girald de Gàver (1181) i Guillem de Gàver, que el 1192 signà una escriptura de donació feta per Ramon de Cervera a Sant Andreu de Vilagrasseta i Santa Maria de Gramuntell.[2][1]
El 1246, Sibil·la de Cervera es va casar amb el senescal Ramon de Montcada i com a dot li aportà els drets que tenia sobre els castells de Timor, Sant Antolí, Gàver, Estaràs i d'altres, i el 1251, Jaume I els bescanvià el castell d'Albalat pel domini i les rendes de Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs, esdevenint així senyor eminent.[3][4][2][1] Al segle xiv, el castell fou concedit a Guerau d'Oluja, però més tard passà a mans de la corona fins que el 1370, Pere el Cerimoniós vengué o empenyorà a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els llocs de Gàver, Timor, Sant Antolí i Pallerols. Els Queralt retingueren la jurisdicció fins al 1420, quan Alfons el Magnànim el reincorporà a la corona. Tanmateix, durant la Guerra Civil contra Joan II, el terme tornà a mans particulars.[2][1]
A principis del segle xvii, Gàver fou adquirit pel jurista Hipòlit de Montaner,[5] casat amb Francesca de Solanell i de Llupià,[6] amb qui tindria cinc fills.[7] Fou succeït pel seu fill Pere de Montaner i de Solanell,[8] també jurista, que es va casar amb Teresa de Sacosta i va ser succeït pel seu fill Francesc de Montaner i de Sacosta (†1697),[9] casat amb Agnès de Ramon i de Tort.[10] L'hereu Baltasar de Montaner i de Ramon (†1761)[11] es va casar amb Maria Teresa de Boneu[12] i va morir sense descendència masculina, el que va motivar un litigi entre les seves filles Maria Teresa[13] i Elvira de Montaner i de Boneu.[14][15] Finalment, Gàver passà a mans d'aquesta darrera, casada amb Joan Baptista de Queraltó i de Montserrat (†1784),[16][17] i els seus descendents n'eren propietaris quan es van abolir els senyorius al segle xix.[1]
Descripció
[modifica]Les úniques restes que en queden són la part oriental d'una torre de defensa cilíndrica de grans dimensions, assentada directament sobre la roca natural. Té un sòcol d'1 m que sobresurt uns 20 cm de la vertical del mur i permet reforçar els prop de 10 m d'alçada de la torre. El parament presenta filades molt homogènies de carreus allargassats amb rejunt d'argamassa. També s'hi veu algun forat pera col·locar la bastida. L'interior és reomplert de runa, fruit de l'enderroc dels seus pisos, i l'aparell té un acabat més barroer, ja que les filades no són clarament definides i, a més, ha estat objecte d'espoli, deixant a la vista , el farciment irregular del mur, principalment a la part superior.[2][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Castell de Gàver». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Castell de Gàver (Estaràs)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ Bach i Riu, Antoni. «Castell de Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Hipólito (I) de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesca de SOLANELL y de LLUPIA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Clarisó Martí, 2015, p. 342.
- ↑ «Pere de MONTANER y de SOLANELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc de MONTANER y SACOSTA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Agnes de RAMON y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Baltasar de MONTANER y RAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria Teresa de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Teresa de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Elvira de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Vinyals i Tos, Josep. Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a Da Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con Da Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dn Mariano de Carcer y de Montanér, y Da Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770.
- ↑ «Joan Baptista de QUERALTO y de MONTSERRAT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Clarisó Martí, 2015, p. 343.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Clarisó Martí, Josep Maria. La economía de la nobleza de Lleida en el siglo XVIII. UNED. Departamento de Historia Moderna (tesis doctoral), 2016.