Castell de Mont-ros
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa | |||
| Primera menció escrita | 1119 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 632 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Joan les Fonts (Garrotxa) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1479-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006084 | |||
| Id. IPAC | 1673 | |||
El castell de Mont-ros és situat al cim de la muntanya del mateix nom, a uns 100 m de l'església, des d'on es pot veure la plana de Begudà i el riberal del riu Fluvià. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història[modifica]
El castell de Mont-ros surt esmentat per primera vegada en el testament de la vescomtessa de Besalú Ermessenda, de l'any 1119, com a «Castrum Monte Ruso» i a vegades mal transcrit com a «Monte Rufo», el qual pervenia a la vescomtessa pel seu casament amb Udalard, vescomte de Besalú, i que aquest deixà al seu net Udalard II. De fet cal relacionar aquest castell de Mont-ros amb els altres que formaven part del vescomtat de Besalú o de Bas, Milany, Castelló d'en Bas i també Montagut o el Cós i Beuda. Mont-ros també és inclòs com a «castro Montros», l'any 1126, en el text del jurament de fidelitat que feu el senescal Guillem Ramon I de Montcada com a tutor de Pere Udalard, fill del vescomte de Bas. A partir d'aquest moment el castell de Mont-ros formà part del conjunt de castells del vescomtat de Bas i la seva història restà molt lligada a la dels vescomtes d'aquesta vall garrotxina. En una concòrdia entre Hug, vescomte de Bas i Pere II de Cervera, documentada l'any 1198, és esmentat el castell de Mont-ros «castrum de Monte Russo cum suis terminis».[2]
Segons F. Montsalvatge, en un document de l'any 1240 en el qual consten les afrontacions del mas Rovira, hi ha esmentat el castell de Mont-ros i la capella que hi havia dedicada a la Mare de Déu. L'any 1241, el rei Jaume el Conqueridor confirmà la possessió del castell de Mont-ros a favor de Simó de Palau. Després la seva filla Sibil·la, l'any 1280, el vengué, juntament amb el vescomtat de Bas, Monells, Castellfollit i Montagut, al sobirà Pere II el Gran. Poc temps més tard, l'any 1285, Pere el Gran ho donà a Ponç Hug IV d'Empúries i d'aquest passaren al seu fill Malgaulí, el qual hagué de vendre la tinença del castell per a poder afrontar els deutes, juntament amb les tinences de Montagut i Castellfollit. L'any 1321 el monarca absolgué Malgaulí de pagar el lluïsme per haver venut a carta de gràcia el castell de Mont-ros a Dalmau de Palol. Aquest, l'any 1335, el vengué a Dalmau de la Miana, senyor del castell d'aquest nom. Finalment, segons F. Montsalvatge, l'any 1339 el rei Pere III el Cerimoniós l'incorporà a la corona.[2]
Arquitectura[modifica]
El castell estava format per una torre, segurament de planta rectangular, i per una sala o construcció situada a ponent seu. A la banda de llevant també hi devia haver un edifici, a un nivell una mica més baix. Mentre als costats de tramuntana i de migjorn del castell el desnivell no gaire fort de la muntanya i unes muralles feien de protecció, als costats de llevant i de ponent foren excavats dos valls, que s'estenen transversalment, en relació amb la carena, i que provoquen un desnivell de més de 10 m respecte del nivell de la fortificació. L'edifici central, segurament la torre mestra, tenia una longitud de més de 6 m. i una amplada de més de 3 m.. Només s'hi veuen però un munt de rocs i un clot al mig. A ponent de la torre i 1 m. més avall, hi devia haver una construcció més gran. Hi ha a dos costats, tramuntana i llevant, restes de murs. Finalment, a llevant de la torre, uns 2 m. més avall, hi ha un espai rectangular força enclotat, que deu correspondre a una altra construcció allargada que té una amplada de 6 m.[2]
Es tracta, doncs, d'un castell que tenia una torre rectangular, com els castells feudals de Montpalau, de Sales o de Colltort, i diverses dependències.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Castell de Mont-ros». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bolòs i Masclans, Jordi; Martí i Solé, Maria-Lourdes. «Castell de Mont-ros». A: La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 349-350 (Catalunya Romànica, vol. IV). ISBN 84-7739-156-4.