Castell de Sant Iscle
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 1194 | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 147 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Selva | |||
| Vidreres | ||||
| Localització | dalt d'un turó, a llevant del nucli de Vidreres | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1747-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006163 | |||
| Id. IPAC | 1953 | |||
| Id. IPAPC | 13682 | |||
El Castell de Sant Iscle és un castell de Vidreres, a la Selva. Avui dia el castell es troba abandonat, i apart de netejar la vegetació no s'hi ha fet cap actuació de consolidació o excavació amb tota regle. S'hi arriba continuant el camí que porta a la Torre d'en Llobet i als pantans.
Les restes del castell es mostren en una planta força quadrangular d'uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase del segle XII i XIII inclou la torre sud-est de 15 metres d'alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de d'absis semicircular. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics. A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar.
Història
Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i a la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d'un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat a l'Orde del Temple però retornà als Cabrera.
En la capella del castell s'hi conservaven les restes d'Iscle de Còrdova fins que foren donades en 1263 al monestir de Sant Salvador de Breda pel vescomte Guerau IV de Cabrera,[1] El 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I de Cabrera. Fou ocupat per remences durant la darrera guerra remença i fou retornat el 1485. Va perdre la seva funció militar, fins al punt que la finca ocupada pel castell passà a mans de la família Aulet, i fou aprofitada com l'explotació forestal.
Referències
- ↑ Salvadó i Montoriol, Joan. Història medieval d'un territori, Sant Fruitós de Bages: segles X-XVI. L'Abadia de Montserrat, 2003, p.586. ISBN 8484155277.