Castell de Vitré

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Vitré
Castle-Vitre-France5.jpg
El Castell de Vitré i la torre de Saint-Laurent
Dades bàsiques
Tipus castell fortificat
Començament s. XI
Acabament 1913
Característiques
Estat d'ús Monument històric (1872, 1898, 1902)
Estil romànic, gòtic, renaixentista i neo-gòtic
Ubicació
Estat França
Regió Bretanya
Municipi Vitré  48° 07′ 28″ N, 1° 12′ 55″ O / 48.124444444444°N,1.2152777777778°O / 48.124444444444; -1.2152777777778Coord.: 48° 07′ 28″ N, 1° 12′ 55″ O / 48.124444444444°N,1.2152777777778°O / 48.124444444444; -1.2152777777778
Monument històric catalogat
Declaració 1 juny 1872
Identificador PA00090896
Monument històric catalogat
Declaració 15 juliol 1898
Identificador PA00090896
Monument històric catalogat
Declaració 14 octubre 1902
Identificador PA00090896
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Vitré, és un castell fortificat bretó originalment romànic del segle XI amb múltiples ampliacions d'estil gòtic, renaixentista i neo-gòtic. Està situat a la ciutat de Vitré a Ille i Vilaine.

El primer castell de la localitat de Vitré, va ser construït pel baró Robert I de Vitré a la fi del segle XI. El lloc defensiu escollit, un promontori rocós, domina la vall del riu Vilaine. Aquest edifici, del qual encara perdura una portalada d'estil romànic, succeïa a un castell de fusta construït al turó de Sainte-Croix sobre un terrer feudal cap a l'any 1000.

El baró Andreu III durant la primera meitat del segle XIII, el reconstrueix amb la seva actual planta triangular seguint el cim del promontori rocós, i envoltant-lo de fossats secs. A la seva mort, la propietat passà als Comtes de Laval.[1] Guiu XIII de Lavall ampliarà el castell al segle XV. És en aquesta època quan són realitzades les últimes modificacions defensives: doble pont llevadís, torre de la Madeleine, torre de Saint-Laurent (en la qual posteriorment es varen instal·lar els canons). Malgrat tot això, el 1487, Guiu XV de Laval el lliurarà a les tropes franceses sense combatre.[2].

Façana del costat est

A partir de finals del segle XV i durant el segle XVI es van realitzar confortables millores encara existents: construcció de galeries de circulació i d'una capella d'estil renaixentista el 1530. El Parlament de Bretanya va haver d'utilitzar aquesta fortalesa com a refugi en tres ocasions (1564, 1582 i 1583) durant les epidèmies de pesta que es van succeir a Rennes.

Amb les famílies de Rieux i Coligny, propietaris del castell entre 1547 i 1605, Vitré s'obrirà al protestantisme i es convertirà durant alguns anys en bastió hugonot. El 1589, la fortalesa resisteix un setge de cinc mesos fet pel Duc de Mercour. El 1605, el castell passarà a ser propietat de la família de La Trémoille, originària de Poitou-Charentes. La fortalesa serà abandonada al segle XVII i s'anirà degradant, en particular amb l'enfonsament parcial de la torre de Saint-Laurent i amb l'incendi accidental que va destruir la casa senyorial a la fi del segle XVIII.

Readquirit per l'estat al segle XIX, fou declarat Monument històric el 1872[3] i restaurat a partir de 1875 sota la direcció de l'arquitecte Darcy. Passat al domini públic, va hostatjar a partir de 1872 un petit museu impulsat per Arthur de La Borderie.[4]. Actualment s'ha instal·lat l'Ajuntament de Vitré a l'interior del recinte del castell, en un edifici reconstruït el 1912 segons els plànols de l'estatge senyorial.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. André Mussat. Arts et cultures de Bretagne : un millénaire. Rennes: Editions Ouest-France, 1995. ISBN 978-2-737-31932-7. OCLC 34611255. 
  2. Daniel Pichot; Valérie Lagier, Gwénolé Allain, p. 42.
  3. Referència n. PA00090896, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  4. Raymond Cornon. Vitré. S.A.E.P., 1973, p. 17. .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Vitré Modifica l'enllaç a Wikidata