Castell de Montsonís

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Castell de montsonís)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Montsonís
Castell de Montsonís-b.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Medieval, XX
Característiques
Estil Historicisme
Altitud 385 msnm[1]
Ubicació
Catalunya
Montsonís. Foradada (Noguera) 41° 53′ 14″ N, 1° 01′ 22″ E / 41.887108°N,1.022836°E / 41.887108; 1.022836Coord.: 41° 53′ 14″ N, 1° 01′ 22″ E / 41.887108°N,1.022836°E / 41.887108; 1.022836
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 860-MH
BIC: RI-51-0006327
IPAC: 955
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional

El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.

Es tracta d'un castell habitat, per aquest motiu la bandera segueix onejant a la Torre de l'Homenatge i algunes de les habitacions són d'ús privat. El Castell de Montsonís a més de ser pioner en obrir les seves portes al públic, és la Seu de la Fundació "Castells Culturals de Catalunya", entitat que promou activitats en aquestes antigues fortaleses.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vista del Castell de Montsonís

És un castell adaptat al desnivell topogràfic, dominant l'entrada al congost del Salgar i la vall d'Artesa de Segre.[2] La façana principal del castell té dues torres quadrades amb tres portalades d'accés, la principal amb un arc de mig punt adovellat i escuts a les llindes. Hi ha una finestra germinada ogival, espitlleres i finestrals renaixentistes. El coronament del castell, els merlets espitllerats i la part superior de la torre de l'homenatge, és reconstruït. El castell es comunica amb l'església barroca de Sant Urbà.[2] L'interior, visitable, té un seguit de dependències típiques d'aquestes construccions, la presó, el celler, la sala dels escuts, l'oratori privat, el passadís secret, l'habitació del pelegrí i moltes d'altres.[2]

L'actual castell de Montsonís és el resultat d'un procés constructiu que s'inicià en el segle XVI, quan els barons abandonaren l'antiga fortalesa alt-medieval i traslladen la seva residència a la vila, i no es clou fins a l'actualitat. La primera etapa constructiva data de la segona meitat del segle XVI, i es tracta de l'obra feta a partir d'una torre de l'antiga muralla de Montsonís. Més tard a la segona meitat del segle XVII, es realitzaren obres de reconstrucció de l'edifici, després dels cinc assalts que van patir el castell durant la Guerra dels Segadors. A final del segle XVIII es construí l'actual església de Montsonís, enganxada al castell, i després de molts anys d'abandonament i decadència les obres realitzades en els darrers anys pels barons de l'Albi han donat a la vella construcció el seu aspecte actual.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Hom creu que els castells de Montsonís i Foradada foren construïts per Arnau Mir de Tost, per tal de defensar les terres repoblades de la vall de Mig Segre, després dels convenis establerts amb els comtes de Barcelona i d’Urgell. Llegim que el comte d'Urgell Ermengol II "El Pelegrí" ordena construir una fortalesa, Montsonís, per a protegir les terres acabades de conquerir als musulmans i repoblar el territori (any 1024).

Diu P. Sanahuja que l'al·ludit Arnau Mir, el 4 d'abril de 1067 dóna a l'església de Sant Pere d’Àger, diversos castells, entre els quals el de Foradada, amb els seus termes; castells que declara haver pres als sarraïns. El castell de Montsonís a darreries del segle XI pertanyia als vescomtes d'Àger, descendents d'Arnau Mir de Tost. L'any 1129, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, primer vescomte d'Àger, donava a l'abat d'Àger (Arnau) els delmes i primícies i altres drets del castell de Montsonís. En el testament del mateix Guerau Ponç, el 1131, s'hi manifesta la dependència que Ferrer, fill del testador, havia de guardar respecte a l'abadia agerenca, per aquest castell de «Montcenis».

Imatge nocturna del castell

La família de Ramon de Foradada fou beneficiada el 19 de maig de 1199 per Gombau de Ribelles amb la carta de poblament, i, per altra banda, el 8 de desembre de 1194, Gombau de Ribelles sol·licita del sobirà Alfons el Cast, la confirmació de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que Ponç Ramon de Cabrera féu dels castells d'Artesa, Montsonís, Foradada i Montclar. Gombau de Ribelles era un home propi del comte d’Urgell. Arnau de Montsonís va ésser nomenat el 1330 governador del comtat d’Urgell. Foradada —el topònim respon al buit de roca que hi ha tocant al caseriu— va entrar en el joc polític de la reina Elionor, segona esposa del rei Alfons el Benigne, i així queda integrada la localitat en el Marquesat de Camarasa, atorgat a l'infant Ferran. Rectors de Santa Maria de Montsonís o «Santa Maria de Montçonís de l'abadiat d'Àger», ho foren, els anys 1377 i 1381, Pere Arnau i Francesc Bartomeu, respectivament.

A Bernat de Montsonís, finals del segle XIV, el sabem alliberat pel comte de Foix durant la incursió que aquest realitzà, pel comtat d'Urgell, a la mort del rei Joan I. En aqueixa època, Montsonís i Foradada, junts, sumaven uns 29 focs. L'any 1512, el senyor del castell de Montsonís i Foradada és Francesc de Ponts també anomenat Francesc de Montsonís. El 1515 la duquessa de Cardona (Aldonça Anríquez) lliurà un certificat «a vos magnífich i bé amat criat nostre Francesch de Monsonís que de tot lo que fins a la present jornada per nos haveu regit, governat i administrat nos tenim de vos per contenta». L'agost de 1589, el senyor de Montsonís, Francesc de Gilabert, combatia contra el batlle d'Alòs, bandoler nyerro. Al segle XVII passà als Rocabruna que a partir del 1835 varen esdevenir barons de l'Albi. Actualment pertany a Carles de Montoliu i de Carrasco, baró de l'Albi.

El Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya (2.a ed.; Barcelona, 1964), situa Montsonís a 407 metres d'altitud, en un turó a l'esquerra del riu Segre, i hi assenyala castell «del baró de l'Albi».

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Castell de Montsonís». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 setembre 2015].
  3. Els Castells Catalans,vol. VI/1 Solsonès, Garrigues, Noguera i la Segarra. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979. ISBN 978-84-2320-751-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montsonís Modifica l'enllaç a Wikidata