Castell de Montclar
|
Per a altres significats, vegeu «castell de Montclar (Pontils)». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell i hospital militar  | |||
| Primera menció escrita | 981 | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Altitud | 470 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Agramunt (Urgell) | |||
| Localització | Montclar | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 2-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004339 | |||
| Id. IPAC | 2 | |||
El Castell de Montclar d'Urgell és una obra del poble Montclar d'Urgell, al municipi d'Agramunt, en la comarca de l'Urgell, declarada bé cultural d'interès nacional. Està situat estratègicament en un dels punts més alts de la serra de Montclar. Va ser edificat el segle xiii al voltant d'una antiga torre romana del segle ii i va ser reformat al segle xvii amb una arquitectura renaixentista catalana. Restaurat per últim cop el 1970, es va declarar Monument Històric Artístic d'interés nacional l'any 1979. La propietat del castell va estar lligada a la baronia de Montclar fins al segle xx.
Descripció
[modifica]L'edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements defensius, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central. El portal és format per grans dovelles. A la dovella central hi ha l'escut o blasó senyorial de la familia Pons, i la data de 1635. l'any 1970 l'edifici va ser restaurat amb cura.[1]
L'interior del castell és visitable i està estructurat en àmplies estances, entre les quals destaca: el celler, que encara conserva les fustes per al vi; les armadures de l'entrada; la gran escalinata central; la biblioteca i la sala de música. També és interessant la terrassa, que alberga un pou, des d'on es pot gaudir de vistes espectaculars. Altres elements a destacar són les originals ròtules de pedra per a vigilar als presos, situades a la paret de la presó i a les façanes exteriors; el gran menjador, escenari de sopars medievals; la presó i les masmorres; o l'accés directe a una llotja de l'església de Sant Jaume de Montclar per a assistir als oficis des del castell.
Història
[modifica]La jurisdicció de Montclar, que pertanyia al segle xiv a la família Pons i al segle xvi als Guimerà, va passar per enllaç matrimonial el 1686 als Despujol, marquesos de Palmerola. El 1919, fou restaurada la baronia de Montclar a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.[1]
Tan sols cinc famílies han estat propietàries del castell de Montclar des del 1200: els Cabrera, els Ribelles, els Pons, els Despujoli des del 1986, els Miguel, el llinatge que prové del Baix Empordà (castells de Palau-sator, Palau Sacosta i Púbol).[2]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Angle sud-est -
Cara nord del Castell -
Porta principal a la cara sud -
Recepció amb dues armadures i escala principal
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Castell de Montclar d'Urgell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2015].
- ↑ «CASTELL DE MONTCLAR (L'Urgell)». Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 5 agost 2010].
Enllaços externs
[modifica]