Serra de Montclar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaSerra de Montclar
Serra de Montclar - Torreta.JPG
Torreta situada al cim de la serra i usada durant la construcció de la Mina de Montclar
Tipologia serralada
Ubicació
Espanya
Localització Cubells, Torre de Fluvià, Marcovau i Oliola (Noguera), Montclar d'Urgell i Donzell d'Urgell (Urgell), Sanaüja, Torà i Claret (Segarra)
Característiques
Altitud 538 m
Mesures i indicadors
Temperatura mitjana anual 13,9 ºC
Amplitud tèrmica anual 21,6 ºC
Mitjana anual de precipitacions 428,4 mm

41° 51′ 01″ N, 1° 04′ 35″ E / 41.85018722°N,1.07649444°E / 41.85018722; 1.07649444
Modifica dades a Wikidata

La Serra de Montclar és una serra repartida entre les comarques de la Noguera, Urgell i Segarra, amb una elevació màxima de 538 metres. El canal d'Urgell travessa la serra prop de la vertical del poble de Montclar mitjançant la mina de Montclar.[1]

Vegetació[modifica | modifica el codi]

A grans trets, trobem a la Serra de Montclar una vegetació de caràcter mediterrani.

L'arbre dominant és l'alzina, la carrasca i lledoner. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. També hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol i brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrània. També es poden trobar algunes plantes comestibles silvestres com l'espàrrec o la morera, en anys plujosos també es poden trobar diferents bolets.

Són molt valorades les herbes aromàtiques d'aquesta zona, de gran fragància a causa del clima, com la farigola, ginesta, malva, el fonoll i el romaní.


Fauna[modifica | modifica el codi]

Les aus, en són els principals protagonistes, tot i que els rèptils, amfibis i mamífers també hi són presents.

Algunes de les espècies de mamífers presents a la Serra de Montclar són especialment destacables en el conjunt de Catalunya, com és el cas del porc senglar o la guineu. També s'hi poden trobar fagina, ratpenat i un gran nombre de rosegadors com el conill o el talp.

Sens dubte, el grup d'ocells més interessant des del punt de vista del visitant potencial de la zona és el dels rapinyaires, com el voltor, el xoriguer, el mussol o el xot i aus rapaç com l'esparver vulgar, l'esparver cendrós, l'òliba, l'aligot i l'àguila marcenca per tal que els visitants puguin gaudir de la contemplació d'aquestes grans aus en el seu medi natural. També s'hi poden trobar altres aus com: tudó, rossinyol, merla, tallarol de garriga, falciot negre, cogullada, oreneta vulgar, mallerenga carbonera, abellerol, puput, pardal comú, garsa, tórtora, picot verd, perdiu roja, verderol, mosquiter pàl·lid, gratapalles, estornell, gaig, cornella negra, oriol, còlit ros, cadernera, enganyapastors, pinsà, gafarró, mallerenga blava, pardal xarrec, torlit, guatlla, cucut, siboc, capsigrany, passarell, tallarol de casquet, griva, cogullada fosca, cotoliu, oreneta cuablanca, bosqueta vulgar, colom roquer, tallarol capnegre, botxí meridional, estornell negre, tallareta cuallarga, rossinyol bord, tórtora turca, cuereta blanca, mallerenga cuallarga, raspinell, picot garser gros, tallarol emmascarat, gralla, bitxac, xixella i sisó.

Alguns rèptils que es poden trobar són el llangardaix ocel·lat, dragó, sargantana ibèrica, vidriol i diferents varietats de serps.

Parcs naturals i reserves[modifica | modifica el codi]

La fauna de la serra de Montclar està protegida per les zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i per llocs d'importància comunitària (LIC) i està integrat en la xarxa natura 2000

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sàez, Anna; Solé i Sabaté, Josep Maria «La conquesta de l'aigua». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.44-48. ISSN: 1695-2014.