Tallarol de casquet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaTallarol de casquet
Sylvia atricapilla
Sylvia atricapilla male 2.jpg
Mèdia


Cant

Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Sylviidae
Gènere Sylvia
Espècie Sylvia atricapilla
Linnaeus, 1758
Subespècies
  • S. atricapilla gularis
  • S. atricapilla atlantis
  • S. atricapilla atricapilla
  • S. atricapilla dammholzi
  • S. atricapilla heineken
  • S. atricapilla pauluccii
  • S. atricapilla koenigi
  • S. atricapilla riphaea
Distribució
Sylviaatricapillamap2.png
Modifica dades a Wikidata

El tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i més freqüents als jardins catalans.

Descripció[modifica]

Femella

Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[1] amb una envergadura de 23 centímetres[2] i un pes de 20 grams.[2] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[2][1] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir "cabell negre" en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàl·lid.[1] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.

Distribució i biologia[modifica]

Distribució. Verd: sedentari. Groc: estival. Blau: hivernal
Sylvia atricapilla

Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[3] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, F.. Pájaros del bosque (III). Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-541-8. 
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 94. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]