Tallarol de casquet
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cant
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sylvia atricapilla Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
S. atricapilla gularis |
||||||||||||||
El tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i més freqüents als jardins catalans.
Descripció[modifica | modifica el codi]
Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[1] amb una envergadura de 23 centímetres[2] i un pes de 20 grams.[2] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[2][1] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir "cabell negre" en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàl·lid.[1] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.
Distribució i biologia[modifica | modifica el codi]
Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[3] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, F.. Pájaros del bosque (III). Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-541-8.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 94. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Taxonomia d'aquest ocell. (anglès)
- «tallarol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- El busqueret de capell a l'Avibase.
- El busqueret de capell a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia.
- Informació sobre la població del tallarol de casquet al Principat de Catalunya.
- El tallarol de casquet a la UICN. (anglès)
- El tallarol de casquet a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Tallarol de casquet (en anglès). Encyclopedia of Life.
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Àmplia informació sobre aquest ocell. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espècie. (anglès)
|
|
||||||
