Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla  | |
|---|---|
 Mascle adult | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 2,19 g (pes al naixement) 18,1 g (pes adult) |
| Envergadura | 23 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716901 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Sylvia |
| Espècie | Sylvia atricapilla Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
El tallarol de casquet, al País Valencià retoret,[1] capellana,[2] figuerol,[3] o a les Balears busqueret de capell, busqueret capnegre o nyecra (també busqueret forester antigament a les Balears) (Sylvia atricapilla) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i més freqüents als jardins catalans.
Descripció[modifica]
Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[4] amb una envergadura de 23 centímetres[5] i un pes de 20 grams.[5] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[5][4] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir ‘cabell negre' en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàl·lid.[4] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.
Distribució i biologia[modifica]
Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[6] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.
Referències[modifica]
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «retoret». Diccionari normatiu valencià.
- ↑
- ↑ Diversos autors «figuerol». Diccionari de la Vall d'Albaida.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rodríguez, F.. Pájaros del bosque (III). Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-541-8.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 94. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- Taxonomicon (anglès)
- «tallarol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Informació sobre la població del tallarol de casquet al Principat de Catalunya
- El tallarol de casquet a l'Animal Diversity Web (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie (francès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espècie (anglès)