Torlit comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Torlit)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaTorlit comú
Burhinus oedicnemus
Burhinus oedicnemus0.jpg
Torlit
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Burhinidae
Gènere Burhinus
Espècie Burhinus oedicnemus
Linnaeus, 1758
Distribució
Burhinus oedicnemus distr.png
Modifica dades a Wikidata

El torlit,[1] samarlic,[2] estorlit,[3] sebel·lí[4] o xebel·lí[cal citació] (Burhinus oedicnemus) és un ocell de la família dels burínids (Burhinidae).

És un ocell estèpic i camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptilià) i un plomatge adient per al camuflatge. El nom científic fa referència a les prominents articulacions que té a les potes, que són de color groc o verdós. És un gran volador, amb les ales amb marques blanques i negres.

Tot i estar classificat com a au camallarga, prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, és fort i recorda al dels ocells del gènere Numenius (polits i becuts o siglots, família dels escolopàcids - Scolopacidae).

Alimentació[modifica]

La seva alimentació es basa en els insectes i altres petits invertebrats, però també atrapa sargantanes. Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba per tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud-oest asiàtic. És un au migratòria que passa els estius a les parts europea i asiàtica de la seva àrea de distribució i els hiverns a Àfrica.

Als Països Catalans és una espècie sedentària amb contingents migradors hivernants, molt comuna a les Illes Balears. A les zones humides continentals nidifica als Aiguamolls de l'Empordà, i a l'hivern també és observat en altres zones, com ara al Delta del Llobregat[5] Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Referències[modifica]

  1. «torlit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «samarlic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «estorlit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «sebel·lí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]