Pipistrel·la

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pipistrel·la
Pipistrellus pipistrellus lateral.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Chiroptera
Família: Vespertilionidae
Gènere: Pipistrellus
Espècie: P. pipistrellus
Nom binomial
Pipistrellus pipistrellus
(Schreber, 1774)
Distribució de Pipistrellus pipistrellus.
Distribució de Pipistrellus pipistrellus.
Subespècies
  • P. (P.) pipistrellus pipistrellus, Schreber, (1774).
  • P. (P.) pipistrellus aladdin, Thomas, (1905).
Sinònims
  • Lacteus, Temminck, (1840).

La pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus) és el ratpenat més petit de la fauna catalana.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Té el musell gros i curt i les orelles curtes, amples i arrodonides, proveïdes d'un tragus que es va aprimant cap a la punta i acaba en un extrem arrodonit. Les ales són estretes, el cinquè dit fa aproximadament uns 40 mm de llargada i la cua solament sobresurt 1 mm de l'uropatagi.

El dors és de color marró vermellós, castany o marró fosc, i el ventre, una mica més clar, de tonalitats brunes grisoses o brunes grogoses. El musell, les orelles i el patagi són de color negrós. De vegades presenta una franja clara poc definida a la vora posterior del patagi compresa entre el cinquè dit i el peu. Les cries exhibeixen tonalitats més fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos = 32 - 52 mm, cua = 20 - 36 mm, avantbraç = 27 - 37 mm i envergadura alar = 180 - 240 mm.

Pes: 3 - 8 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu tant en pobles com en grans ciutats com Barcelona, on se la pot veure volar al voltant dels llums dels carrers. Molt sovint es refugia als edificis: sota les teules, a les esquerdes de les façanes, entre els tendals de les terrasses, a les golfes, etc. També se la pot trobar als boscos, en coves, fissures de les roques i forats dels arbres.

Costums[modifica | modifica el codi]

Abandona el refugi al capvespre, quan encara hi ha claror, i no és rar veure-la volar també durant el dia, a uns 5-10 m d'altura, batent molt les ales i amb una trajectòria irregular.

Gregària, viu en colònies de centenars d'individus, de vegades associada amb altres espècies de vespertiliònids.

Es retira a hivernar tard, ben entrat el desembre, i no és rar veure-la activa en ple hivern.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

El ratpenat muntanyenc té el tragus més ample per la part superior que per la inferior.

En la resta de ratpenats del gènere Pipistrellus, el cinquè dit supera els 43 mm de llargada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]