Pipistrel·la

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaPipistrel·la
Pipistrellus pipistrellus
Pipistrellus pipistrellus lateral.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaVespertilionidae
GènerePipistrellus
Espècie Pipistrellus pipistrellus
(Schreber, 1774)
Nomenclatura
Sinònims
  • Lacteus, Temminck, (1840).
Subespècies
  • P. (P.) pipistrellus pipistrellus, Schreber, (1774).
  • P. (P.) pipistrellus aladdin, Thomas, (1905).
  • Distribució
    Pipistrellus pipistrellus range Map.png
    Distribució de Pipistrellus pipistrellus.
    Modifica dades a Wikidata

    La pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus) és el ratpenat més petit de la fauna catalana.

    Descripció[modifica]

    Té el musell gros i curt i les orelles curtes, amples i arrodonides, proveïdes d'un tragus que es va aprimant cap a la punta i acaba en un extrem arrodonit. Les ales són estretes, el cinquè dit fa aproximadament uns 40 mm de llargada i la cua solament sobresurt 1 mm de l'uropatagi.

    El dors és de color marró vermellós, castany o marró fosc, i el ventre, una mica més clar, de tonalitats brunes grisoses o brunes grogoses. El musell, les orelles i el patagi són de color negrós. De vegades presenta una franja clara poc definida a la vora posterior del patagi compresa entre el cinquè dit i el peu. Les cries exhibeixen tonalitats més fosques que els adults.

    Dimensions corporals: cap + cos = 32 - 52 mm, cua = 20 - 36 mm, avantbraç = 27 - 37 mm i envergadura alar = 180 - 240 mm.

    Pes: 3 - 8 g.

    Hàbitat[modifica]

    Viu tant en pobles com en grans ciutats com Barcelona, on se la pot veure volar al voltant dels llums dels carrers. Molt sovint es refugia als edificis: sota les teules, a les esquerdes de les façanes, entre els tendals de les terrasses, a les golfes, etc. També se la pot trobar als boscos, en coves, fissures de les roques i forats dels arbres.

    Costums[modifica]

    Abandona el refugi al capvespre, quan encara hi ha claror, i no és rar veure-la volar també durant el dia, a uns 5-10 m d'altura, batent molt les ales i amb una trajectòria irregular.

    Gregària, viu en colònies de centenars d'individus, de vegades associada amb altres espècies de vespertiliònids.

    Es retira a hivernar tard, ben entrat el desembre, i no és rar veure-la activa en ple hivern.

    Espècies semblants[modifica]

    El ratpenat muntanyenc té el tragus més ample per la part superior que per la inferior.

    En la resta de ratpenats del gènere Pipistrellus, el cinquè dit supera els 43 mm de llargada.

    Bibliografia[modifica]

    Enllaços externs[modifica]