Ratpenat de bigotis
Myotis mystacinus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 24 anys |
| Envergadura | 0,213 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 14134 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Myotis |
| Espècie | Myotis mystacinus (Kuhl, 1817) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio mystacinus |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
El ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) és l'espècie més petita del seu gènere.
Descripció[modifica]
Les orelles sobrepassen en 2 mm l'extrem del musell quan es dobleguen endavant i van proveïdes d'un tragus llarg i puntegut que supera de poc la meitat del pavelló. Els peus són petits i tenen un esperó que ocupa la meitat de la longitud entre el taló i la cua. La part del patagi compresa entre les dues extremitats posteriors presenta pèls a tot el dors i a la base de la part ventral. També té molts pèls al llavi superior, tret que li dona nom.
El pelatge és llarg i una mica arrissat, de color marró o marró daurat fosc pel dors i de tonalitats grises o crema pel ventre. El musell, les orelles i el patagi són de color marró negrós.
Dimensions corporals: cap + cos= 35 - 54 mm, cua= 30 - 43 mm, avantbraç= 30 - 37 mm i envergadura alar= 190 - 225 mm.
Pes: 3 - 10 g.
Hàbitat[modifica]
Diferent tipus de boscos. Els seus amagatalls preferits són els forats dels arbres, les esquerdes de les roques i les coves.
Costums[modifica]
Sol sortir del refugi força d'hora, quan tot just comença a fosquejar, i, fins i tot, se l'ha vista volar de dia, amb un vol sinuós entre 1,5 i 6 m d'altura.
Viu solitari o en grups petits, però a l'estiu les femelles formen colònies de cria d'entre 20 i 70 individus.
Espècies semblants[modifica]
És de mida més petita que els altres ratpenats del gènere Myotis, cosa que es pot observar mesurant la llargada de l'avantbraç (30-37 mm).
L'única espècie de dimensions clarament inferiors és el ratpenat d'aigua, que té, però, l'esperó més llarg: ocupa 3/4 parts de la distància entre el peu i la cua.
Bibliografia[modifica]
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 110-111.
- Fordham et al. (2006). Ratpenat de bigotis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 desembre 2007 (en anglès).
