Ratpenat fals

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRatpenat fals
Pipistrellus nathusii
Pipistrellus nathusii.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Chiroptera
Família Vespertilionidae
Gènere Pipistrellus
Espècie Pipistrellus nathusii
(Keyserling i Blasius, 1839)
Nomenclatura
Sinònims
  • unicolor, Fatio, 1905.
Distribució
Pipistrellus nathusii range Map.png
Mapa de distribució de Pipistrellus nathusii.
Modifica dades a Wikidata

El ratpenat fals (Pipistrellus nathusii) viu a l'àrea compresa entre Europa Occidental, Àsia Menor i la serralada del Caucas.

Descripció[modifica]

És un ratpenat de musell gros i curt i orelles triangulars, proveïdes d'un tragus curt de punta arrodonida. La part dorsal de l'uropatagi és coberta de pèl aproximadament fins a la meitat, i la part ventral, solament al llarg de la pota. La cua sobresurt com a màxim 1 mm de l'uropatagi, i el cinquè dit fa uns 46 mm de llargada.

A l'estiu, el pelatge dorsal presenta una tonalitat marró vermellosa o terrosa i, quan arriba la tardor, es torna més fosc, sovint amb un matís grisós. La part ventral és marró clara o marró grogosa. El musell, les orelles i les membranes alars són de color marró negrós. Pot presentar una franja més clara, mal delimitada i mai del tot blanca a la vora posterior de l'uropatagi compresa entre el cinquè dit i el peu.

Dimensions corporals: cap + cos = 44 - 58 mm, cua = 30 - 44 mm, avantbraç = 31 - 37 mm i envergadura alar = 230 - 250 mm. Pes: 6 - 15 g.

Hàbitat[modifica]

Preferentment boscos, on generalment s'amaga en els forats dels arbres, però també en esquerdes de les roques. Menys freqüentment se la pot trobar en poblacions, i aleshores cerca refugi en construccions humanes.

Costums[modifica]

Ix del seu amagatall en fer-se fosc. El seu vol és ràpid, i quan va en línia recta bat profundament les ales. Les femelles formen colònies de cria de fins a 200 individus.

Espècies semblants[modifica]

El ratpenat de vores clares presenta sempre una franja clara, molt blanca i ben delimitada, a la vora posterior de l'uropatagi. En la pipistrel·la el cinquè dit no arriba als 43 mm de llargada.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]