Laephotis robertsi
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Laephotis |
| Espècie | Laephotis robertsi  (Goodman et al., 2012) Laephotis robertsi |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Neoromicia robertsi |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Laephotis robertsi és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic de Madagascar.[1]
Descripció
[modifica]Dimensions
[modifica]És un ratpenat de petites dimensions, amb una llargada total d'entre 84 i 93 mm, la llargada de l'avantbraç entre 34 i 38 mm, la llargada de la cua entre 31 i 35 mm, la llargada del peu de 6 mm i la llargada de les orelles de 13 mm.[1]
Aspecte
[modifica]El pelatge és llarg i desarreglat. El color general del cos és xocolata fosc, amb reflexos més clars al pit. Les orelles són marró-negrenques i recobertes per llargs pèls a la base de la superfície dorsal. El tragus és falciforme, corbat envers l'interior, amb l'extremitat arrodonida i una cavitat profunda a la base de la vora exterior. Les membranes alars són marró-negrenques. La cua és llarga i inclosa completament a l'ample uropatagi.
Ecolocalització
[modifica]Emet ultrasons de baix cicle en forma d'impulsos de breu durada a una freqüència modulada inicial de 60,3-88,2 kHz, final de 35,5-39,3 kHz i una màxima energia de 39,2-44,3 kHz.
Biologia
[modifica]Alimentació
[modifica]S'alimenta d'insectes.
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta espècie és coneguda només a dues localitats del Madagascar centre-occidental, a la Província d'Antananarivo i el Parc Nacional d'Andasibe-Mantadia.
Els únics tres individus coneguts foren capturats en una esplanada a prop d'un bosc montà relativament intacte i en una zona agrícola amb diversos bananers.
Referències
[modifica]- 1 2 Goodman SM, Taylor PJ, Ratrimomanarivo F i Hoofer SR «The genus Neoromicia (Family Vespertilionidae) in Madagascar, with the description of a new species» (en anglès). Zootaxa, 3250, 2012, p. 1-25.
