Castell del Montgrí

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:36, 9 març 2013 amb l'última edició de Legobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell del Montgrí
[[File:Castell de Montgrí|300x300px|lang=ca|Imatge |class=noviewer]]
Dades
TipusCastell
Construcciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Mesura13 m m (Alçada
Altitud303 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
EstatObres de consolidació i restauració el 1988
LocalitzacióAl cim de la muntanya del Montgrí Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 03′ 07″ N, 3° 07′ 53″ E / 42.0519°N,3.1314°E / 42.0519; 3.1314
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1659-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006126 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1862 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC12606 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deJaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Període d'obertura

El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II, al cim del massís del Montgrí al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.[1]

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.[2]

Història

Al capdamunt del massís del Montgrí s'alça la figura emblemàtica del castell del Montgrí. Es començà a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries, però les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, degut a la consolidació del poder del comtat de Barcelona envers al comtat d'Empúries.

El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Arquitectura

Marca la tendència importada d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs que assoleixen uns 13 m d'alçària, de planta quadrada (31 m de costat), i quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles, així com els fossats i la cisterna. És un gran dau amb altes muralles coronades per carreus perfectament dibuixats. La façana principal està orientada a migdia, i s'hi obre el portal d'accés, format per un arc de mig punt amb grans dovelles, defensada per un matavent construït sobre la porta. A l'interior, s'endevinen algunes cambres vora les torres adossades als quatre angles. Els materials de construcció foren extrets de les pedreres que encara avui dia es poden localitzar al voltant del cim de la muntanya.

Galeria d'imatges

Referències

  1. Masanés, Cristina «El Castell de Montgrí. Fortalesa d'Orient». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  2. Masanés, Cristina «El castell que mai no va guerrejar». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, agost 2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell del Montgrí

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina