Castellnou de Peramea

Plantilla:Infotaula geografia políticaCastellnou de Peramea

Localització
Map
 42° 19′ 30″ N, 1° 08′ 53″ E / 42.32507°N,1.14818°E / 42.32507; 1.14818
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.614,1 m Modifica el valor a Wikidata

Castellnou de Peramea, també anomenat Castellnou de Baén o, a la regió, simplement Castellnou, és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El segle xix pràcticament era ja tan sols una masia de Baén.

Està situat a l'extrem est del terme, tant de l'antic de Baén com de l'actual de Baix Pallars. Queda a prop i a l'est-sud-est de Sant Sebastià de Buseu i més allunyat a llevant de Baén, en els contraforts sud-occidentals de la Serra de Mollet. És a l'esquerra del Barranc de Sant Sebastià, que separa les dues poblacions esmentades.

Mai no formà ajuntament propi, però, dins de l'edat contemporània, formà part de l'ajuntament de Buseu i Sant Sebastià de Buseu (1812-1847), i a partir d'aquest darrer any, del de Baén, fins que el 1969 quedà integrat en el municipi denominat "Baix Pallars". La masia que subsisteix de l'antic poble, que es conserva sencera, és en el vessant nord-est d'un turó en el cim del qual hi ha les restes de l'antic castell i poblat que donen nom al lloc. Té 2 habitants (2013).[1]

Etimologia[modifica]

Es tracta d'un topònim romànic medieval, de caràcter descriptiu: és el "castell nou" de Peramea.

Història[modifica]

Edat mitjana[modifica]

Castellnou de Peramea fou, al llarg de l'edat mitjana, la moderna i principis de la contemporània, un domini dels comtes de Pallars enmig de possessions del monestir de Gerri (la resta de l'antic terme de Baén). La seva importància raïa en el fet que per Castellnou de Peramea passaven els camins de Gerri de la Sal a la Seu d'Urgell.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz hi dedica un breu article en el seu Diccionario geográfico... S'hi pot llegir que Castellnou de Peramea tenia un únic veí (cap de casa), i 12 ànimes (habitants), i que està situat en una elevació no gaire pronunciada, combatuda per tots els vents; el clima hi és fred, amb moltes afeccions inflamatòries i de refredats. S'hi produïa ordi, patates; hi havia vaques i ovelles, i s'hi caçaven perdius, llebres i aus de pas.[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
171720002002200420062008201020112013
4654443222

Comunicacions[modifica]

Mena a Castellnou la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en uns 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Des d'aquest poble cal seguir una pista cap al nord-est, que en uns 5 quilòmetres més arriba a Sant Sebastià de Buseu, i des d'aquest lloc, cal seguir la pista de Castellnou que, de primer cap al sud i després cap a l'est, mena a Castellnou de Peramea en uns dos quilòmetres més.

Referències[modifica]

  1. Dades demogràfiques a www.municat.gencat.cat.
  2. Madoz 1847.

Bibliografia[modifica]

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico- histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VI, pág. 108. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]