Casuística

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La casuística en ètica aplicada es refereix al raonament basat en casos. S'utilitza en qüestions ètiques i jurídiques, i sovint representa una crítica del raonament basat en principis o regles.[1] La casuística és utilitzar la raó per resoldre problemes morals aplicant regles teòriques a instàncies específiques. Els seus crítics usen pejorativament els termes casuístic, casuïsme i casuista, referint-se a l'ús limitat de la intel·ligència sense suficient raó (sofisma), especialment en relació a qüestions morals i en relació amb doctrines o opinions sostingudes per membres de la Companyia de Jesús (qualificades també com a probabilisme i laxisme); fins i tot a l'actitud que atribueixen a aquests (jesuitisme).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Casuistry", Dictionary of the History of Ideas, University of Virginia Library.
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.