Catalanet (Cervià de les Garrigues)
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Cervià de les Garrigues  | |||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
El Catalanet és un jaciment arqueològic amb dues etapes registrades: el període del paleolític mitjà i l'època del neolític, i es localitza al terme municipal de Cervià de les Garrigues, a la comarca catalana de les Garrigues. Aquest jaciment es troba a l'aire lliure, en uns terrenys agrícoles a la vall del riu Set, conreats amb ametllers, cereals i arbres fruiters.[1]
El jaciment del Catalanet va ser descobert l'any 2003 durant la prospecció arqueològica dirigida per Anna Colet Marcé i realitzada a causa del Pla Espacial Urbanístic del Sòl (PEURS) per a l'establiment d'un sistema de regadiu del canal Segarra-Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.[1] L'objectiu d'aquesta prospecció fou determinar l'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic i paleontològic, i va ser realitzada per membres del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida per encàrrec de l'empresa Regs de Catalunya S.A. (REGSA).[1] El traçat del canal neix a l'embassament del Rialb, terme municipal d'Oliola, i afecta 17 municipis de 4 comarques diferents fins que no arriba a l'Embassament de l'Albagés.[1] Les obres d'aquest projecte varen donar a llum diferents jaciments fins aleshores desconeguts.
En la zona que delimita aquest jaciment s'hi varen trobar un conjunt de materials format per quatre ascles de sílex i un fragment de sílex. Els materials d'aquesta zona presenten superfícies corticals de manera abundant, i estan força patinats i rodats.[1]
La tipologia del material lític trobat, així com l'absència de material ceràmic, permeten proposar la hipòtesi que la cronologia del jaciment es pugui establir entre el paleolític mitjà i el neolític.[1] Tampoc es trobaren estructures associades a aquestes restes materials. Aquest jaciment es troba en una zona on la prospecció ha permès documentar gran quantitat de vestigis d'època prehistòrica, que constava de restes lítiques tallades, però que quedà totalment afectada per la construcció de l'Embassament de l'Albagés, acabat l'any 2013.