Catarina Eufémia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Catarina Efigénia Sabino Eufémia 13 febrer 1928 Baleizão (Portugal) (en)  |
| Mort | 19 maig 1954 (26 anys) Baleizão (Portugal) (en) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política, treballadora agrícola, revolucionària |
Catarina Efigénia Sabino Eufémia (Baleizão, Beja, 13 de febrer de 1928 - Monte do Olival, Baleizão, Beja, 19 de maig de 1954) va ser una treballadora agrícola portuguesa que, en la seqüència d'una vaga d'assalariades rurals, va ser assassinada amb tres tirs a l'esquena pel tinent João Tomaz Carrajola de la Guarda Nacional Republicana.[1] Amb vint-i-sis anys, analfabeta, Catarina tenia tres fills, un dels quals de vuit mesos.[2][3] Va formar part de la resistència del règim salazarista, sent icona de la resistència a l'Alentejo. Artistes com Sophia de Mello Breyner, Carlos Aboim Inglez, Eduardo Valente da Fonseca, Francisco Miguel Duarte, José Afonso, José Carlos Ary dos Santos, Maria Luísa Vilão Palma i António Vicente Campinas li van dedicar poemes.[4]
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Va néixer el 13 de febrer de 1928, filla de treballadors agrícoles.[5] Va començar a treballar a casa des de molt jove i no va poder anar a estudi.[6]
Va començar a treballar a l'agricultura durant l'adolescència.[6] Amb disset anys es va casar amb António Joaquim, que treballava com a obrer a la Companyia Unió Fabril després d'haver-se mudat a Barreiro.[6] Més endavant, António Joaquim va ser acomiadat de l'empresa i van tornar a Baleizão, on Catarina Eufémia es va tornar a dedicar a l'agricultura, mentre que el seu marit es va fer carreter.[6]
Assassinat[modifica]
El 19 de maig de 1954 hi va haver una manifestació de treballadors agrícoles a Baleizão per reivindicar millores dels salaris i de les condicions de treball. Catarina Eufémia va liderar un grup de catorze segadores que exigien un augment de salari de dos escuts per jornal.[5][6] Quan van trobar-se amb el propietari i li van preguntar a Catarina que què reclamaven, ella va respondre: "Treball i pa".[7] Aleshores, un dels agents de la Guàrdia Nacional Republicana li va donar una bufetada que la va fer caure a terra, a ella i al fill que duia a coll. Quan es va aixecar, li van disparar tres tirs que la van matar.[5] L'autor dels trets va ser identificat, el tinent Carrajola, segon responsable del cos d'intervenció de Beja de la Guàrdia Nacional Republicana.[6][5][8] Catarina Eufémia tenia només 26 anys.[5][9]
A l'enterrament de Catarina Eufémia, hi van ser presents molta gent, que va protestar contra el seu homicidi i hi van intervenir agents de la Guàrdia Nacional Republicana per dispersar-los.[6] Nou camperols van acabar per ser retinguts, jutjats i condemnats a dos anys de presó.[6] Per evitar que es fessin actes d'homenatge al lloc de l'enterrament, les restes mortals inicialment no es van dipositar a Baleizão, sinó al poble de Quintos.[6] El cos es va traslladar a Baleizão després de la Revolució del 25 d'abril de 1974.[6] Després de l'incident, el vidu i els tres fills van tornar a canviar-se a Barreiro.[5][10]
Es va jutjar el tinent Carrajola, però va ser absolt, perquè es va considerar un tret accidental de l'arma.[5] El van enviar a Aljustrel, on va morir de causes naturals el 1964.[6]
Després de la seva defunció, Catarina Eufémia va esdevenir una icona de la resistència al règim dictatorial vinculats a cercles propers del Partit Comunista Portuguès (PCP).[11]
Referències[modifica]
- ↑ Madeira, 2011, p. 766-767.
- ↑ Diário do Alentejo, 21 de Maio de 1954.
- ↑ FONSECA, Pedro Prostes da, O Assassino de Catarina Eufémia ISBN 9789897690211, Editor: Matéria Prima
- ↑ «Catarina Eufémia». Infopédia. [Consulta: 23 agost 2013].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Catarina Eufémia. O coração que “batia comunismo” vai-se apagando aos poucos». Sol / SAPO, 13 Fevereiro 2018. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 «Memórias: Catarina Eufémia». Esquerda, 19-05-2015. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Catarina Eufémia, mito e realidade» (en portuguès). [Consulta: 31 desembre 2022].
- ↑ «Efemérides de 19 de maio de 2020». Sol / SAPO, 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Efemérides Lusa - 19 de maio». SAPO, 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ PEREIRA, António Sousa. «A(nota)mento – Barreiro: Das diferenças ideológicas à xenofobia ideológica». Rostos, 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «PCP e BE prestam homenagem a Catarina Eufémia». Rádio Pax, 19-05-2019. [Consulta: 19 maig 2020].
Bibliografia[modifica]
- Santos, Natália. «Catarina Eufémia: (Des) Montagem de um Mito», 2005.
Bibliografia addicional[modifica]
- Garrido, Manuel de Melo. A Morte de Catarina Eufémia. A Grande Dúvida de Um Grande Drama. Beja: Associação de Municípios do Distrito de Beja, 1974.
- Santos, Natália. Catarina Eufémia: (Des)Montagem de um Mito, 2005.
- Tordo, João Tordo. Anatomia dos Mártires. Dom Quixote, 2011.