Vés al contingut

Catedral de Terrassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral de Terrassa
Imatge
EpònimEsperit Sant Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1574 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xvi
Dedicat aEsperit Sant Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicGòtic Tardà, Neogòtic, Modernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTerrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Vella. [
Map
 41° 34′ N, 2° 01′ E / 41.56°N,2.01°E / 41.56; 2.01
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC28050 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Catedral de Terrassa) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcatedraldeterrassa.org Modifica el valor a Wikidata

La catedral de Terrassa o basílica del Sant Esperit és un edifici religiós situat a la plaça Vella de Terrassa i dedicat al Sant Esperit. L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i va decidir fer servir la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. D'aquesta manera es recuperà l'antic bisbat d'Ègara que ja havia existit entre els segles V i viii, en què fou dissolt, potser, arran de la invasió sarraïna (i trobar-se en zona fronterera), i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere; precisament la parròquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova basílica, entre els segles xvi i xvii.

Història

[modifica]

El temple es va construir entre 1574 i 1616; tot i l'època de què data, no és un edifici barroc, sinó que continua la tradició gòtica. Durant la guerra civil de 1936-39 fou incendiat, l'interior malmès i el retaule barroc, obra de Joan Mompeó, destruït; la restauració va acabar el 1958 amb un nou retaule d'Enric Monjo. El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l'àtic s'hi va afegir un cos nou (la sala capitular). L'atri d'accés a la basílica, d'estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l'apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l'anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l'incendi. El 1994 se'n va fer la inauguració. Des de l'any 2004 la basílica del Sant Esperit és la seu del nou bisbat de Terrassa. El 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l'Esperit Sant.

Arquitectura i obres d'art destacades

[modifica]
La capella del Santíssim, obra de Lluís Muncunill

La catedral del Sant Esperit és d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts, amb absis poligonal i creuer. Al seu interior hi destaquen:

  • El cor de l'altar major, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, del pintor Antoni Vila i Arrufat i de l'escultor Enric Monjo i Garriga, feta als anys 40 del segle passat. Es considera un dels conjunts religiosos més destacats de la immediata postguerra, amb els seus relleus escultòrics, estàtues i cadires del cor. Hi sobresurt la imatge de sant Pere, al cos central.
  • La capella del Sant Crist, al braç esquerre del creuer, on el 1992 s'hi va instal·lar el Museu Parroquial. Al seu fons hi destaquen els passos processionals de Dijous Sant, objectes d'orfebreria i diversos llibres i documents antics, com un evangeliari miniat del segle xi.
  • El grup escultòric del Sant Enterrament, al braç dret del creuer. És la principal peça artística de la catedral i una de les poques mostres d'escultura renaixentista a Catalunya, obra de Martín Díez de Liatzasolo, que va enllestir-la el 1544. Formen el conjunt vuit figures molt treballades, obres mestres individualment, amb el Crist jacent al centre. Durant la guerra civil el grup fou destrossat, però les peces es van guardar a les esglésies de Sant Pere i es va reconstruir en acabar la guerra.
  • La capella del Santíssim i la sagristia, que formen un conjunt al costat sud de la basílica, obra de 1907 de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill, autor d'edificis tan destacats de la ciutat de Terrassa com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, la Masia Freixa, l'Ajuntament, l'Escola Industrial o el Gran Casino. Hi destaquen els arcs parabòlics del sostre.

Campanes

[modifica]

El campanar de la Catedral acull un total de nou campanes: sis de litúrgiques ubicades en una estructura metàl·lica a l'interior de la torre i tres més d'horàries al terrat.[1]

Nom/s Fonedor Any Boca (cm) Massa (kg) Afinació
Maria, Joana i Antònia Guixà (Monistrol de Montserrat, Barcelona) 1998 70 199 Re 4
Esperit Sant i Sant Pere Barberí (Olot, Girona) 1939 72 216 Si 3
Josepa Guixà (Monistrol de Montserrat, Barcelona) 1984 97 528 La 3
Anna, Eulàlia i Núria Guixà (Monistrol de Montserrat, Barcelona) 1998 106 690 Fa 3
Santíssima Verge Maria Viuda de Murua (Vitòria) 1939 124 1104 Re# 3
Sant Ildefons i Sant Benet Viuda de Murua (Vitòria) 1939 146 1802 Do# 3
Josepa Oriola, Quarts Petita Esteban Barberí (Olot, Girona) 1893 63 145 Re 4
Ildefonsa, Quarts Grossa Esteban Barberí (Olot, Girona) 1893 77 264 Sib 3
Miquela, Hores Esteban Barberí (Olot, Girona) 1893 98 545 Sol 3

Arxiu musical

[modifica]

La basílica del Sant Esperit, que va esdevenir el centre de la vida espiritual de Terrassa al segle xvii, va comptar amb una capella de música, on van fer-hi una important tasca mestres i organistes, destacant diversos membres vinculats a l'escolania de Montserrat. El primer documentat va ser Pere Joan Quer, el 1656.[2]

Actualment, l'Arxiu de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa es conserva dins el temple, en una sala al costat de la tribuna de l'orgue, on assajava l'Escolania i l'antiga Capella de Música. Hi ha 979 documents inventariats, la majoria manuscrits d'autors (672), però també manuscrits anònims (291) i llibres corals (16). Inclou el fons principal i els de la Schola Cantorum de Terrassa i Filles de Maria.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Catedral del Sant Esperit - TERRASSA (CATALUNYA)». [Consulta: 7 setembre 2018].
  2. Gregori i Cifré, Josep M. «El fons musical de la Catedral-Basílica del Sant Esperit i el seu repertori». Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa, 2007.
  3. Palau, La torre del. «La memòria musical de Terrassa des del segle xvii, en un web | La torre del Palau». [Consulta: 6 juliol 2019].