Catedral de Sal de Zipaquirá
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu, mina de sal i església rupestre  | |||
| Construcció | 1995 | |||
| Dedicat a | Mare de Déu del Roser | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Zipaquirá (Colòmbia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Zipaquirá | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | catedraldesal.gov.co | |||
 
| ||||
La Catedral de Sal de Zipaquirá és una església catòlica romana subterrània construïda dins dels túnels d'una mina de sal 200 metres sota terra en una muntanya d'halita prop de la ciutat de Zipaquirá, a Cundinamarca, Colòmbia. Dissenyada per l'arquitecte mexicà Carlos Mijares, és una destinació turística i lloc de pelegrinatge.[1] La base del temple té tres seccions representant el naixement, vida, i mort de Jesús. Les icones, els adornaments i els detalls arquitectònics estan tallats a mà sobre la roca d'halita. Inclou escultures de marbre.[2][3]
Els dipòsits de sal en Zipaquirá va ser formats fa 250 milions d'anys, aixecats per sobre del nivell del mar durant el període Terciari tardà, quan l'Andes va ser format.[4] Està localitzat a Zipaquirá, Cundinamarca, 49 quilòmetres al nord de Bogotà, a 2.652 metres d'altitud. La ciutat és reconeguda per estar a prop d'un dels poblaments humans més antics d'America, el jaciment arqueològic El Abra.[5]
Història
[modifica]Les mines d'halita van ser explotades ja pels precolombins muisques des del segle v aC, sent una de les seves principals activitats econòmiques.[6][4][7] La tradicional mineria d'halites va ser descrita per Alexander von Humboldt durant la seva visita a Zipaquira el 1801.[8] Va descriure aquest dipòsit com el més gran de les mines d'halita d'aquells temps, com les d'Espanya, Suïssa, Polònia i el Comtat de Tirol amb una valoració de recurs calculada d'un milió de metres cúbics. Però va criticar les tècniques d'excavació per ser poc pràctiques per a l'explotació futura, recomanant el drift mining, per a fer els túnels d'halita sense bigues, abaixant els costos.
Referències
[modifica]- ↑ Cala, Bibiana, 2000: Los relatos populares reactivados por la institución social del turismo: el caso de Zipaquirá i Nemocón. Monografía de tesis. Universidad de Los Andes. Bogotá
- ↑ El nuevo Diario. Brújula para leer. Zipaquirá Arxivat 2009-05-19 a Wayback Machine.
- ↑ Las 7 maravillas de Colombia. Zipaquirá Colombia. Terra Viajes
- ↑ 4,0 4,1 Cardale de Schrimpff, Marianne, Breve informe sobre unas excavaciones arqueológicas realizadas en las salinas de Zipaquirá, Cundinamarca, in: Boletín Museo del Oro Arxivat 2009-10-15 a Wayback Machine., Banco de la República, Colombia Arxivat 2009-09-26 a Wayback Machine., No. 1, enero-abril de 1978, p. 39-41
- ↑ Correal Urrego, Gonzalo; Van der Hammen, Thomas and Lerman, J.C., 1970: "Artefactos líticos de abrigos en El Abra, Colombia"; Revista Colombiana de Antropología 14: 9-46
- ↑ Zipaquira Salt Cathedral Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ Langebaek, Carl H., 1987: Mercados, poblamiento e integración étnica entre los muiscas —siglo XVI. Banco de la República, Bogotá
- ↑ Von Humboldt, Alexander, 2003: "Memoria razonada de las salinas de Zipaquirá", Ed. Epígrafe, con el respaldo de Colciencias, referenciado por Fundación Editorial Epígrafe Arxivat 2008-12-16 a Wayback Machine., Colombia
Enllaços externs
[modifica]