Cedillo

Cedillo

Localització
39° 39′ 05″ N, 7° 30′ 10″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Extremadura
Província	Província de Càceres
Capital	Cedillo
Població humana
Població	433 (2023) (7,03 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat Integral «Sierra de San Pedro»
Superfície	61,6 km²
Altitud	270 m
Limita amb	Castelo de Vide Castelo Branco Vila Velha de Ródão Nisa Herrera de Alcántara
Patrocini	Antoni de Pàdua
Organització política
• Alcalde	Antonio González Riscado
Identificador descriptiu
Codi postal	10513
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	10062
Lloc web	cedillo.es

Cedillo (Cedilho, en portuguès, Ceíllu en extremeny), és un municipi de la Província de Càceres a Extremadura.

Cedillo, és un municipi on tradicionalment encara es parla portugués, per raó de la seua peculiar història i la seua proximitat a la Raia fronterera amb Portugal. El poble es va fundar per portuguesos que s'establiren per la zona al segle xviii i, després de la seua cessió a Espanya, va pertànyer a Herrera de Alcántara fins a 1838, quan en constituí en municipi independent.

Història

Els primers indicir d'assentaments en el municipi són uns sepulcres megalítics, però també s'han trobat vestigis romans i àrabs.

Les primeres notícies documentades de la zona són del segle xvi, d'uns pescadors portuguesos que tenien una barca a l'embarcador del riu Tajo. La barca servia de mitjà de transportals que volien anar a Castelo Branco des de l'Alentejo o viceversa, com no existia encara la carretera de Vila Velha de Ródão. A aquestos pescadors se'ls considera els fundadors de Cedillo.

Les guerres entre Espanya i Portugal en el segle xviii provocaren la desaparició d'aquell poble de pescadors, ja que en Portugal eren freqüents les recollides de personal per a servir en l'exèrcit. Fugint dels militars, molts refugiats s'amagaren en la zona de Cedillo per a evitar entrar en l'exèrcit. A estos refugiats se'ls sumaren els pescadors que tornaren en finalitzar les guerres.

Amb el temps, s'anà abandonant la vorera dels rius i la gent s'establí en el paratge de Cabezo Chozo. Este assentament va donar lloc a un poble de deu veïns, conegut com a Casalinho pels portuguesos.

En la primera documentació escrita sobre la localitat, de finals de segle xviii, es denomina al poble com mont de Zedillo, caseriu de Zedillo i cases de Cedillo. A principis de segle xix se li donà l'actual nom Cedillo, nom que deriva de Cedido, por la cessió que feu Portugal a Espanya per a regularitzar la frontera.

Fins a 1838, any en què es creà la corporació municipal de Cedillo, el poble va pertànyer a Herrera de Alcántara.

Demografia

Evolució demogràfica:

Any	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011
Població	695	776	769	845	987	1073	1171	1260	1461	1155	1013	705	605	554	497

La llengua

Encara que l'idioma oficial de Cedillo i a la resta d'Extremadura, siga el castellà, la llengua pròpia i històrica del municipi, és el portuguès. Els cedillers com els altres municipis raians que tenen com a llengua pròpia el portuguès, també històricament han tingut un comportament diglòssic quant a la seua llengua, el castellà s'utilitza en l'escola o al metge, mentre que el portuguès s'utilitza en ambients més informals com al carrer o a casa. Actualment, el portuguès es manté més viu en les persones de més edat, mentre que els més joves, bilingües, prefereixen el castellà per a relacionar-se entre ells.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cedillo

• Diputació de Salamanca: Índex de municipis Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine.
• Ajuntament de Cedillo Arxivat 2016-10-24 a Wayback Machine.
• Cedillo en Senderos de Extremadura Arxivat 2009-06-02 a Wayback Machine.
• Cedillo en la Mancomunitat Sierra de San Pedro Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine.