Cedillo

Plantilla:Infotaula geografia políticaCedillo
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 39′ 05″ N, 7° 30′ 10″ O / 39.651388888889°N,7.5027777777778°O / 39.651388888889; -7.5027777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaExtremadura
ProvínciaProvíncia de Càceres Modifica el valor a Wikidata
CapitalCedillo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població433 (2023) Modifica el valor a Wikidata (7,03 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície61,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud270 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniAntoni de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio González Riscado Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal10513 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE10062 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcedillo.es Modifica el valor a Wikidata

Cedillo (Cedilho, en portuguès, Ceíllu en extremeny), és un municipi de la Província de Càceres a Extremadura.

Cedillo, és un municipi on tradicionalment encara es parla portugués, per raó de la seua peculiar història i la seua proximitat a la Raia fronterera amb Portugal. El poble es va fundar per portuguesos que s'establiren per la zona al segle xviii i, després de la seua cessió a Espanya, va pertànyer a Herrera de Alcántara fins a 1838, quan en constituí en municipi independent.

Història[modifica]

Els primers indicir d'assentaments en el municipi són uns sepulcres megalítics, però també s'han trobat vestigis romans i àrabs.

Les primeres notícies documentades de la zona són del segle xvi, d'uns pescadors portuguesos que tenien una barca a l'embarcador del riu Tajo. La barca servia de mitjà de transportals que volien anar a Castelo Branco des de l'Alentejo o viceversa, com no existia encara la carretera de Vila Velha de Ródão. A aquestos pescadors se'ls considera els fundadors de Cedillo.

Les guerres entre Espanya i Portugal en el segle xviii provocaren la desaparició d'aquell poble de pescadors, ja que en Portugal eren freqüents les recollides de personal per a servir en l'exèrcit. Fugint dels militars, molts refugiats s'amagaren en la zona de Cedillo per a evitar entrar en l'exèrcit. A estos refugiats se'ls sumaren els pescadors que tornaren en finalitzar les guerres.

Amb el temps, s'anà abandonant la vorera dels rius i la gent s'establí en el paratge de Cabezo Chozo. Este assentament va donar lloc a un poble de deu veïns, conegut com a Casalinho pels portuguesos.

En la primera documentació escrita sobre la localitat, de finals de segle xviii, es denomina al poble com mont de Zedillo, caseriu de Zedillo i cases de Cedillo. A principis de segle xix se li donà l'actual nom Cedillo, nom que deriva de Cedido, por la cessió que feu Portugal a Espanya per a regularitzar la frontera.

Fins a 1838, any en què es creà la corporació municipal de Cedillo, el poble va pertànyer a Herrera de Alcántara.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica:

Any 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
Població 695 776 769 845 987 1073 1171 1260 1461 1155 1013 705 605 554 497

[1]

La llengua[modifica]

Encara que l'idioma oficial de Cedillo i a la resta d'Extremadura, siga el castellà, la llengua pròpia i històrica del municipi, és el portuguès. Els cedillers com els altres municipis raians que tenen com a llengua pròpia el portuguès, també històricament han tingut un comportament diglòssic quant a la seua llengua, el castellà s'utilitza en l'escola o al metge, mentre que el portuguès s'utilitza en ambients més informals com al carrer o a casa. Actualment, el portuguès es manté més viu en les persones de més edat, mentre que els més joves, bilingües, prefereixen el castellà per a relacionar-se entre ells.

Referències[modifica]

  1. «INEbase.» (en castellà). danielbejaranoleandro, 15-07-2027. [Consulta: 15 juliol 2027].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cedillo