Celestino Rodrigo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 maig 1915 Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 13 desembre 1987 (72 anys) Mar del Plata (Argentina) |
| Formació | Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, economista |
| Partit | Partit Justicialista |
Celestino Rodrigo (Buenos Aires, 19 de maig de 1915 – Mar del Plata, 13 de desembre de 1987) va ser un enginyer i polític argentí, que exercí el càrrec de Ministre d'Economia i Finances Públiques de l'Argentina l'any 1975 durant el govern de María Estela Martínez de Perón. És especialment recordat per haver aplicat una política d'ajustament fort, anomenada popularment el Rodrigazo: una devaluació del 60% del valor de la moneda i un augment brusc dels preus dels combustibles i l'energia. Va ser obligat a dimitir, envoltat en una crisi política.
Durant la presidència de Juan Domingo Perón treballà en el Banco Nacional de Desarrollo.[1]
Exercí com docent universitari i director d'empreses industrials i mineres.
Durant la tercera presidència de Perón, i la de la seva vídua, María Estela Martínez, va ser gestor de diversos projectes d'aliança petroliera amb Líbia i d'una Cruzada de la Solidaridad que va esdevenir escàndol públic. Va entrar en contacte amb el Ministre José López Rega.[1]
Després del Cop d'Estat de març de 1976, Rodrigo va ser arrestat, acusat entre altres càrrecs de malversació de fons públics. Va ser alliberat l'any 1980.[1]