Central de Cabdella
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| CCAA | Catalunya | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | La Torre de Cabdella | |||
| Població humana | ||||
| Població | 42 (2023)  | |||
| Malnom | Pixallits | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.273,6 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25511 | |||
| Codi INE | 25227001900 | |||
| Codi IDESCAT | 2522710019200 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 25166 | |||
La Central de Cabdella és una important central elèctrica de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, que conté un petit nucli de població per als seus empleats que, amb el pas del temps, s'ha consolidat com un poble més del terme, i dels més habitats.
Està situada al nord del terme municipal, a peu de carretera. Té a prop i al nord el poble de Cabdella (únic que està més amunt que la central). Dista 1,5 km. de Cabdella i 5,5 de la Torre de Cabdella.
En el poblat de la Central de Cabdella hi ha l'església, moderna, de la Mare de Déu de Montserrat. Al nord-oest de la caseria, en lloc encara per acabar de determinar, hi ha les ruïnes de l'església de Sant Miquel d'Estaiposi.
En una part de les instal·lacions de la Central hi ha el Museu Hidroelèctric de Cabdella, pertanyent al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, recentment obert a la visita pública.
Etimologia
És un topònim completament descriptiu i modern. Es tracta de la central elèctrica construïda en territori de Cabdella (vegeu l'article referit a aquest poble per a l'etimologia de Cabdella).
Història
El nucli de població de la Central de Cabdella, esdevingut a hores d'ara un poble més del municipi, arribà a ser el més poblat, amb 138 habitants el 1970 i el 132 el 1994. Actualment (2005) és el quart, amb 54.
La seva població és, fonamentalment, la relacionada amb el funcionament de la central, però s'hi han anat establint altres pobladors fent tasques complementàries, com un petit hotel.
La Central hidroelèctrica
Fou la primera construïda a Catalunya. Ho fou el 1914 per la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, que la traspassà a la Canadenca al cap d'uns anys. D'aquesta manera la Canadenca (transformada més endavant en Forces Elèctriques de Catalunya S. A., FECSA) unificava les explotacions de la Vall Fosca amb les de l'embassament de Sant Antoni, que construïa en aquella mateixa època.
La central aprofita les aigües del sistema de l'Estany Gento, a través d'un canal de 5 km. amb un desnivell de 836 m. A més, els serveis per tenir al dia tota la instal·lació inclouen un funicular que comunica la central amb la cambra de càrrega, situada en els vessant sud-occidentals del Montsent de Pallars, des d'un una via fèrria segueix ran de canal fins a l'estany Gento.
Té una potència instal·lada de 26.000 kVA i una producció anual de 61 milions de kWh.
Festes i tradicions
Jaume Arnella, també dedica un esment a la Central de Cabdella en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació (1992). Després del fragment dedicat a Pobellà diu:
| « |
Ve la Torre de Cabdella, |
» |
| — Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca | ||
Bibliografia
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.