Vés al contingut

Central elèctrica Brutau

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Central elèctrica Brutau
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióInici del segle xx
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilallonga de Ter (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. de Vilallonga a Setcases. Vilallonga de Ter (Ripollès)
Map
 42° 19′ 56″ N, 2° 18′ 37″ E / 42.332338°N,2.3103°E / 42.332338; 2.3103
IPA
IdentificadorIPAC: 4381

La Central elèctrica Brutau és un edifici del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

La central pròpiament dita és un edifici rectangular amb murs de pedra. Al seu voltant hi ha uns jardins ben cuidats, amb un altre cos d'edifici amb tres habitatges: la del mig era la residència de la família Brutau i les laterals del personal que tenia cura de la central. La central recull l'aigua Ter amunt, al pont de Setcases, i per una galeria subterrània de 6 km aproximadament, arriba a la presa sobre la Central, el desnivell entre la recollida d'aigua i la Central és de 450 m i el salt d'aigües és de 178 m, el cabal és de 476 l/s, la potència de 947 h/p i la velocitat de les turbines és de 750 revolucions minut. A la Sala de Turbines n'hi ha tres i, a través d'una escala metàl·lica de tipus imperial, es puja al pis superior on hi ha el taulell de control i la taula de l'operari encarregat, tot d'estil modernista, amb ferro forjat, marbre gris i fusta treballada, amb llums de pàmpols de metall daurat. És molt interessant la sala de parallamps.[1]

Història

[modifica]

La Central s'inicià el 1903 i s'acabà el 1909, fou construïda pels Brutau per portar l'energia elèctrica a la seva fàbrica de teixit situada a Sant Jaume de Llierca i a través de l'antiga via Francisca, passava per la Vall de Vianya i arribava a Olot.[1] El 1935 fou comprada per Hidroelèctrica de l'Empordà i posteriorment passà a propietat de Fecsa com a filial.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Central elèctrica Brutau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].