Central hidroelèctrica de Sant Maurici

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
Dades
TipusCentral hidroelèctrica modifica
Característiques
Altitud1.339,2 m modifica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiEspot modifica
 42° 34′ 49″ N, 1° 05′ 05″ E / 42.58041°N,1.08472°E / 42.58041; 1.08472
Activitat
Font d'energiaestany de Sant Maurici i Central hidroelèctrica de Lladres modifica
Potència14.640 kW modifica
Producció anual d'energia35,5 GWh modifica

La central hidroelèctrica de Sant Maurici està situada a la localitat d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà. És la primera central hidroelèctrica d'una cadena de dues que aprofita els cabals de les valls del rius Escrita i Peguera. És una central de derivació d'aigües de llacs represats. La sortida d'aigües és al riu Escrita.

La funció de la central de Sant Maurici és la producció d’energia hidroelèctrica.

L'edifici principal allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control de la central hidroelèctrica de Sant Maurici, i en el seu exterior hi han ubicades les unitats de transformació i de sortida de línia.[1] L'edifici, així com l'embassament, canonades, equips de transformació i obres auxiliars, fou construït per l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya i posat en servei l'any 1954. La central actualment és propietat d’Endesa, filial de la societat italiana Enel.

Concessions hidroelèctriques[modifica]

El 8 de maig de 1906 es va atorgar a Emili Riu i Periquet la concessió de dos salts del riu Escrita. Una en la que es derivaven 900 litres d'aigua del riu Escrita fins a una central a Espot i la segona on es derivaven 1.200 litres d'aigua entre un barranc per sota el poble i el Noguera Pallaresa.[2] L'arquitecte Francesc Lamolla i Morante va fer el "Proyecto de unificación de los saltos del río Espot entre el lago de San Maurici y el pueblo de Espot", datat a Lleida l'u d'octubre de 1908.[3]

L'any 1911 Catalana de Gas i Electricitat només tenia la concessió d'aprofitament hidroelèctric del riu Essera, a l'Aragó, mentre que els seus competidors Energia Elèctrica de Catalunya i Riegos y Fuerzas del Ebro havien acumulat concessions que els hi permetien construir més centrals hidroelèctriques. Volent recuperar el temps perdut, va iniciar una política molt activa de compra de concessions hidroelèctriques.

El gener de 1914 es va formalitzar la compra a Emili Riu per part de Catalana de Gas i Electricitat de la concessió dels salts, juntament amb altres de la conca alta del Noguera Pallaresa (vall d'Àneu i Llavorsí).[4] El 1943 es va anular la unificació dels salts.[5]

Anys més tard Catalana de Gas i Electricitat traspassaria les dues concessions a la seva filial, Hidroelèctrica de Catalunya. La captació d'aigua de la vall de l'Escrita aigües amunt del poble d'Espot de la central hidroelèctrica d'Espot es basaria principalment en la concessió que derivava 900 litres d'aigua del riu Escrita fins a una central a Espot. La segona concessió seria la base del Salt d'Espot de la central hidroelèctrica d'Espot.

Components de la central[modifica]

Conca de captació i canalització[modifica]

La conca de captació d'aigua de la Central Hidroelèctrica d’Espot és la de les valls de l'Escrita i Peguera. L'alimentació de la cambra de càrrega del Salt de Sant Maurici té forma de Y. En un braç l'aigua procedeix de l'estany de Sant Maurici i l'altre braç de la canalització procedent de la capçalera de la vall de Peguera.

  • Capçalera de la vall de l'Escrita. La superfície de la conca hidrogràfica és de 28,28 quilòmetres quadrats.[6] Recull l'aigua de les valls de Ratera (on es represà l'estany Gran d'Amitges [7] i altres), la Coma d'Aiguabella (el Portarró d'Espot) així com de les de Monestero i Subenuix, i es concentra a l'estany de Sant Maurici (1.900 metres d'altitud) que està represat 18 metres .[8] De la presa de Sant Maurici surt la canalització soterrada de 6,5 quilòmetres de longitud que transcorre sota un camí de serveis fins a la cambra de càrrega (1.892,5 metres d'altitud) del Salt de Sant Maurici . Cal mencionar que en el camí hi han diversos túnels que han col·lapsat, fent impracticable el pas de persones.
  • Capçalera de la vall de Peguera. L'aigua procedent de la capçalera de la vall de Peguera es concentra a l'estany de Lladres (2.023 metres), llac represat per la Presa de la Font Grassa. D'aquí surt una canalització soterrada de 2 quilòmetres de longitud [8] per la vessant esquerra de la vall, i travessant la carena que separa la vall de Peguera de la vall de l'Escrita, arriba al Salt de Lladres (2.012 metres). El salt té un desnivell de 125 metres, i la seva longitud és de 216 metres. De la central de Lladres (1.890,50 metres) surt una canalització que porta l'aigua cap el Salt de Sant Maurici (1.884 metres). Actualment la central de Lladres està en desús.[9]

Salt de Sant Maurici[modifica]

La cambra de càrrega del Salt de Sant Maurici rep l'aigua de la canalització procedent de la presa de Sant Maurici, per tot seguit rebre la canonada procedent de la central de Lladres. El desnivell del salt de Sant Maurici és de 550 metres,[8] una longitud de 1.200 metres i un cabal d'aigua de 3,3 meres cúbics per segon.[10] Les canonades soldades foren fabricades per l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima en els seus tallers de Barcelona.[11]

Es va construir una segona canonada que surt del Salt de Sant Maurici per descendir cap a la vall del Peguera fins a arribar al riu a una altitud de 1.425 metres, per seguir-lo per l'esquerra i anar a raure a la central de Sant Maurici.

Generació[modifica]

L'edifici de la central de Sant Maurici allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control.

L'aigua que baixa per la canonada forçada permet generar energia elèctrica a través de tres grups generadors idèntics ubicats a la sala de màquines de la central. En origen cada grup té una turbina Pelton d'eix horitzontal, originalment amb una potència màxima de 4,85 MW, construïda per l'empresa Neyrpic Española, S.A.

Un cop l'aigua ha estat turbinada va a raure al riu Escrita, on serà turbinada un altra vegada a la central d'Espot.

Transformació i transport[modifica]

La tensió de sortida a la xarxa és de 110 KV. L'electricitat viatja a la subestació elèctrica situada al costat de la central hidroelèctrica de Llavorsí per mitjà d'una línia d'alta tensió, on s'integra a la xarxa estatal.

Resum característiques i producció[modifica]

Central Hidroelèctrica de Sant Maurici
Any posada en marxa 1954
Construïda per Hidroelèctrica de Catalunya
Operada per Endesa
Salt Sant Maurici
Altitud 1.884,00 metres
Desnivell 550,00 metres
Longitud canonada forçada 1.200,00 metres
Cabal d'aigua nominal 3,3 metres cúbics/segon
Sala de màquines
Altitud 1.338,41 metres
Nombre de grups 3
Turbines per grup 1 turbina Pelton d'eix horitzontal
Potencia instal·lada per grup 4,85 MW
Potència instal·lada total 14,55 MW
Producció mitja total anual [10] 35,5 GWh

Mesura d'eficiència[modifica]

A partir de les dades de característiques tècniques i producció de cadascuna de les centrals, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.

Central Hidroelèctrica de Sant Maurici
Mesures d'eficiència
Potència mitja anual [a] 4,05 MW
Factor de planta [b] 0,2785

El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua la central de Sant Maurici procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.[12]

Notes[modifica]

  1. Potència mitja anual és igual a Producció mitja anual / Nombre anual d'hores (8.760)
  2. Factor de planta és igual a Potència mitja / Potència instal·lada

Referències[modifica]

  1. Fernández Diego, Inmaculada; Robles Díaz, Arsenio Ramón. «Centrales de Generación de Energía Eléctrica» (pdf) (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2019].
  2. «Concessió autorització per aprofitament hidroelèctric» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Lleida, Número 86, 03-06-1906, pàgina 325 i 326 [Consulta: 22 maig 2020].
  3. Montaner Garcia, M. Carme «Mapes topogràfics per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890 - 1936)» (pdf) (en català). Documents d’Anàlisi Geogràfica. Universitat Autònoma de Barcelona. Universitat de Girona, Número 32, 1998, pàgina 164 [Consulta: 21 maig 2020].
  4. Fàbregas, Pere. «Catalana de Gas y Electricidad y la central de Seira». A: Jornadas de Patrimonio Industrial "La aventura hidroeléctrica en el valle del Ésera" (pdf) (en castellà), 8 de setembre de 2012, pàgines 48 i 50 [Consulta: 21 maig 2020]. 
  5. «Declaració de caducitat de concessió» (pdf) (en castellà). Bofetón Oficial del Estado, Número 76, 17-03-1943, pàgina 2.458 [Consulta: 22 maig 2020].
  6. «Ficha técnica de la presa: Sant Maurici» (HTML) (en castellà). Misterio para la transición ecológica. [Consulta: 4 novembre 2019].
  7. «Ficha técnica de la presa: Amitges de Ratera» (HTML) (en castellà). Monasterio para la transición ecológica. [Consulta: 4 novembre 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 Duran Farrell, Pere «La construcción por vacío de los canales de los Saltos de Espot y de San Mauricio, de Hidroeléctrica de Cataluña, S.A» (pdf) (en castellà). Revista de obras públicas [Madrid], núm. 2874, 1954, pàgines 481-490 [Consulta: 31 octubre 2019].
  9. Gil Farrero, Judit «Natura en conflicte. La construcció del patrimoni natural a Catalunya del franquisme a la democràcia (1955-1992)» (pdf) (en català). Tesi doctoral. Centre d'Història de la Ciència. Universitat de Barcelona., 2018, pàgina 67 [Consulta: 4 novembre 2019].
  10. 10,0 10,1 La producció hidráulica al Pirineu (pdf) (en català). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 20 [Consulta: 4 novembre 2019]. 
  11. del Castillo, Alberto. La Maquinista Terrestre y Marítima, personaje histórico. 1855-1955 (en castellà). Barcelona: Editorial Seix Barral, 1955. 
  12. García Gutiérrez, Héctor; Nava Mastache, Arturo. «Selección y dimensionamiento de turbinas hidráulicas para centrales hidroeléctricas» (pdf) (en castellà) página 3. Universidad Nacional Autónoma De México, abril 2014. [Consulta: 18 octubre 2019].