Centre d'Études Catalanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentre d'Études Catalanes
lang=ca
Entrada al Centre d'Études Catalanes amb el relleu d'Apel·les Fenosa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentre d'estudis Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballcultura catalana, catalans i literatura catalana Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977
Governança corporativa
Seu
DirectoraMaurice Molho (1977–1980)
Marie-Claire Zimmermann (1992–) Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Sorbona Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblettres.sorbonne-universite.fr… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: CentreDetudesCatalanes Twitter (X): CECSorbonne Modifica el valor a Wikidata

El Centre d'Études Catalanes és una entitat d'estudi i difusió de la cultura catalana de la Universitat de la Sorbona de París.[1][2]

Es va fundar el 1977[3] sota el patronatge del president de la Universitat de la Sorbona,[1] per iniciativa de professors i investigadors de la pròpia Universitat i el mecenatge de persones i entitats catalanes, com Òmnium Cultural[1] o l'empresari Pere Mir.[cal citació] El Centre té una triple vocació universitària, cultural i científica, per a la qual cosa acull exposicions i organitza conferències i cursos dins el currículum de la Universitat.[2]

La biblioteca del Centre acull el fons de la Fundació Cambó de París,[4] que inclou 3.000 obres entre monografies i publicacions de la segona meitat del segle xix el primer terç del segle xx.

Té la seva seu al barri de Le Marais,[4] a Rue Sainte-Croix de la Bretonnerie, 9. El centre ocupa un edifici històric del segle xvii, pertanyent al patrimoni de la ciutat de París, restaurat gràcies al mecenatge català, i on en la seva façana d'entrada Apel·les Fenosa va realitzar i donar un relleu de Sant Jordi.[1]

El filòleg Maurice Molho en va ser el primer director de 1977[4] a 1980. D'entre les exposicions realitzades cal destacar les de Joan Miró, el 1978, Joan-Pere Viladecans, el 1982, Josep Guinovart i Joan Hernández-Pijuan,[3] el 1983, i Josep Maria Subirachs el 1984.[1]

El 1988 va celebrar el seu 10è aniversari amb una exposició de la col·lecció de llibres i pintures de Joan B. Cendrós, incloent llibres dedicats per Borges o Aleixandre i litografies de Dalí o Picasso.[1] Des de 1992 la seva directora és Marie-Claire Zimmermann.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Caballero, Oscar. «El Centre de’Etudes Catalanes de París celebra sus diez años mostrando la colección Cendrós» (en castellà) p. 29. La Vanguardia, 19-03-1988. [Consulta: 12 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Centre d'études catalanes» (en francès). Arxivat de l'original el 2021-09-12. [Consulta: 11 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 Ibarz, Mercè. «Hernàndez-Pijuan enceta a París l'etapa de maduresa artística». Avui, 25-11-1983. [Consulta: 12 setembre 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 Alcoverro, Tomàs. «París: Solemne inauguración del «Centre d'Etudes Catalanes»» (en castellà) p. 5 i 6. La Vanguardia, 10-11-1977. [Consulta: 12 setembre 2021].