Cesare Beccaria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCesare Beccaria
Cesare Beccaria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1738 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1794 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentMojazza Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia . Juris Doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof, jurista, economista i criminòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Milà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Accademia dei Pugni (en) Tradueix (1761–1766) Modifica el valor a Wikidata
MovimentItalian romanticism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBeccaria Modifica el valor a Wikidata
FillsGiulia Beccaria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 185029791 Modifica els identificadors a Wikidata

Cesare Bonesana, Marquès de Beccaria, més conegut com a Cesare Beccaria, (Milà, 15 de març de 1738 - 28 de novembre de 1794) va ser un escriptor, filòsof, jurista i economista italià, i pare de Giulia Beccaria, que al seu torn era la mare d'Alessandro Manzoni.

Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans Pietro i Alessandro Verri, col·laborador de la revista cafè i va ajudar a fundar l'Accademia dei Pugni. Influenciat per Alessandro Verri, militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren John Locke, Montesquieu, Claude Adrien Helvétius i Étienne Bonnot de Condillac.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Beccaria
  1. «La reforma carcelaria en el pensamiento ilustrado y su plasmación en modelos arquitectónicos» (en castellà). Universidad Nacional de Educación a Distáncia, 2002. [Consulta: 9 octubre 2012].