Chaim Weizmann

De Viquipèdia
Infotaula de personaChaim Weizmann
Flickr - Government Press Office (GPO) - President Chaim Weizmann.jpg
(1949) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) חיים ויצמן Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Motal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Rehobot (Israel) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRehobot Modifica el valor a Wikidata
President d'Israel
17 febrer 1949 – 9 novembre 1952
← David Ben-GurionYitshaq ben Tseví →
President del Consell Estatal Provisional
16 maig 1948 – 16 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Berlín - química (1894–)
Universitat Tècnica de Darmstadt (1892–)
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Pinsk Realschule (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Institut Weizmann de Ciències Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic e polític
OcupadorInstitut Weizmann de Ciències
Universitat de Ginebra
Universitat Victòria de Manchester Modifica el valor a Wikidata
PartitTzionim Klalim
Membre de
ProfessorsCarl Theodore Liebermann i Augustin Bistrzycki Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVera Weizmann
ParellaSophia Getzowa (1898–) Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Weizmann (en) Tradueix, Gita Dunie-Weizman (en) Tradueix, Anna Weizmann, Moshe Weizmann (en) Tradueix, Minna Weizmann (en) Tradueix, Yechiel Weizmann (en) Tradueix, Chaya Weizmann-Lichtenstein (en) Tradueix i Shmuel Weizmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Chaim Weizmann Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9302969 Modifica el valor a Wikidata

Chaim Weizmann (en hebreu: חיים ויצמן) (nascut el 27 de novembre de 1874 mort el 9 de novembre de 1952) va ser un líder sionista, President de l'Organització Sionista Mundial, i el primer President d'Israel. Weizmann era també un químic que va desenvolupar un procés de producció de l'acetona mitjançant la fermentació bacteriana.[1]

Biografia[modifica]

Va fer els seus estudis a l'escola rabínica Talmud-Thora, al Realgymnasium dels Alemanys on va tenir per mestre Masliausky; a Berlín i a Friburg de Brisgòvia, on es va doctorar. Del 1901 al 1903 va seguir els cursos de química a la Universitat de Ginebra, i observades les seves felices disposicions pel professor Perkins, de la Universitat de Manchester, va ser cridat per aquest, qui li va confiar el càrrec de professor agregat de Química biològica. va realitzar llavors notables treballs científics, que li van valer el títol de membre de la Societat Real, i al començament de la guerra europea va tenir un important càrrec al Ministeri de Municions de guerra. Des dels seus temps d'estudiant, Weizmann havia simpatitzat amb el moviment dels anomenats Amants de Sió, que preconitzaven el retorn dels jueus a Palestina per mitjà d'una colonització agrícola. Més tard figura al costat de Theodoro Herzl, fundador del sionisme polític, i a partir del tercer Congrés sionista fou nomenat membre del gran Comitè d'Acció d'aquesta organització.

Indecís entre les idees de Herzl i les del sionisme espiritual o cultural del filòsof Ahad-Aam, va fundar al quart Congrés la fracció democràtica oposada a la política de Herzl i Max Nordau, i més tard de David Wolffsohn. Quan la qüestió d'Uganda, va realitzar una aferrissada campanya d'oposició als projecte de colonització a Àfrica, així com el moviment territorial del novel·lista jueu anglès Israel Zangwill.

A Manchester va desplegar gran activitat a favor del sionisme, donant gran nombre de conferències i insinuant la idea de la fundació d'una Universitat hebraica a Jerusalem, que va realitzar més tard, i més endavant a Londres es va assegurar el favor d'altes personalitats, com LLoyd George i Herbert Samuel. Resultat de la seva campanya, en què van col·laborar els sionistes d'Amèrica i els Rotschild de Londres, va ser la cèlebre Declaració Balfour de 1917, aprovada per França, Itàlia i els Estats Units i incorporada al Mandat britànic de Palestina per la conferència de Sant Remo ( 1920) i la Societat de les Nacions (1922).

Des del Congrés sionista de Carlsbad el 1923, Weizmann fou el cap d'aquest moviment. I en aquells temps va patir una forta oposició a la seva política, representada sobretot per la Unió de sionistes revisionistes capitanejats per Jabotiusky, la fracció dels radicals (Grunbaum, Soloweitschik i Stricker) i els grups americans del rabí Esteban Wise i de Brandeis, així com per alguns antics leaders del partit (Ussuschkin, Ficher, Slousch).

Durant la Segona Guerra Mundial, marxà als Estats Units, on efectuà nous descobriments científics. El 1946, després d'acabada la guerra, dimití com a cap de l'organització sionista, i quan fou creat l'Estat d'Israel se'l designà president d'aquest el febrer de 1946 i fou reelegit el 19 de novembre de 1951.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chaim Weizmann
  1. «Chaim Weizmann (1874 - 1952)» (en anglès). Jewish Virtual Library.


Precedit per:
Ningú
President d'Israel
Escut d'Israel

1949 - 1952
Succeït per:
Yitzhak Ben-Zvi