Charles-François de Rouvroy de Saint Simon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCharles-François de Rouvroy de Saint Simon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1727 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1794 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
8 març 1759 –
← Joseph-François de Cadenet de Charleval
Diòcesi: bisbat d'Agde
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1759–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióClaude de Saint Simon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Charles-François de Rouvroy de Saint Simon Sandricourt nomenat monseigneur de Saint-Simon[1] (5 d'abril de 1727 - París, 26 de juliol de 1794), va ser el darrer bisbe i comte d'Agde.[2]

Biografia[modifica]

Charles-François de Saint-Simon era el fill de Louis de Rouvroy, marquès de Sandricourt i fou l'oncle de Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon i cosí del duc de Saint-Simon, escriptor famós per les seves memòries. Pertanyia a una branca menor dels ducs de Saint-Simon.[3] Va estudiar al Col·legi d'Harcourt i va obtenir una llicenciatura en teologia.

Després de la seva ordenació el 1759 pel seu nebot, mgr. Claude - Charles de Rouvroy,[4] esdevingué membre de la «Académie royale des Inscriptions et Belles-Lettres». Va ser un gran col·leccionista de llibres, passant nits a la seva biblioteca, tot i patir d'asma.[5]

Va ser bisbe d'Agde el 1759, quan va succeir a Joseph-François de Cadenet de Charleval fins a la seva mort.

En 1791, es va oposar a la Constitució civil del clergat negant-se a prestar el jurament segons el requerit per aquesta constitució i encoratjant als sacerdots de la diòcesi, que eren nombrosos a seguir-lo i a no prestar jurament.

Va ser expulsat de la seva ciutat i va haver de refugiar-se amb la seva família a París. Durant el període del Terror, després d' haver-se refugiat al convent dels ocells, va ser sentenciat a mort pel tribunal revolucionari i guillotinat el 8 de Termidor de l'any II (25 de juliol de 1794))[6]

Referències[modifica]

  1. Oraison funèbre de Monseigneur Charles-François-Siméon Vermandois de Saint-Simon Rouvroy Sandricourt, dernier évêque et comte d'Agde, 1759-1794, prononcée dans l'église-cathédrale Saint-Étienne d'Agde à l'occasion du premier centenaire de la mort glorieuse de Monseigneur de Saint-Simon
  2. Bibliographie universelle. Dictionnaire des ouvrages relatifs à ... Door Eduard Maria Oettinger
  3. Mémoires complets et authentiques du Duc de Saint-Simon sur le siècle de Louis XIV et la régence, Volume 1
  4. [enllaç sense format] http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/brouv.html
  5. Biographie universelle, ancienne et moderne, ou histoire, par ordre alphabétique, de la vie publique et privée de tous les hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents, leurs vertus ou leurs crimes. Ouvrage entièrement neuf, rédigé par une société de gens de lettres et de savants. Tome premier (-quatre-vingt-cinquième): SAINT L-SAX, Volume 1
  6. J. J Balthazar Jordan, Histoire de la ville d'Agde, p. 390