Charles René Reyneau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles René Reyneau
Reyneau Analyse.png
Portada de la segona edició (1736) del Analyse Demontrée Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles-René Reynaud Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1656 Modifica el valor a Wikidata
Briçac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1728 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perLlibres de text
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat d'Angers
Membre de
Influències
Influències en
Orde religiósCongregació de l'Oratori de Sant Felip Neri Modifica el valor a Wikidata

Charles René Reyneau (o Reynaud) va ser un matemàtic francès dels segles XVII-XVIII.

Vida[modifica]

Fill d'un cirurgià, va estudiar els seus primers anys al col·legi de l'Oratori de Jesús d'Angers. El 1676 ingressa a la casa de la Institució a París, on coneix Malebranche i Jean Prestet.

El 1679 és enviat al col·legi oratorià de Toló, on dos anys després és ordenat sacerdot. L'any 1682 és nomenat professor de matemàtiques de la universitat d'Angers en substitució de Jean Prestet. A partir de 1700 i degut a la seva sordesa, les classes les donen antics alumnes seus, fins que el 1705 abandona definitivament la universitat i es trasllada a la casa de l'Oratori de París.

A París, Malebranche el convenç perquè escrigui llibres de text per als estudiants, basats en els nous models matemàtics infinitesimals de Leibniz i Bernoulli.

El 1716 va ser nomenat associat lliure de l'Acadèmie Royale des Sciences.

Obra[modifica]

Analyse demontrée, 1739

Per manuscrits que es conserven de l'època, sembla que Reyneau era un professor força didàctic. Els darrers anys de sordesa total, a instàncies de Malebranche,[1] els va dedicar a escriure llibres de text per a ús dels estudiants universitaris i de les escoles militars i religioses.

El que més èxit va tenir va ser el seu Analyse Demontrée, ou la Méthode de résoudre les problémes des Mathématiques, publicat en dos volums el 1708 i amb una segona edició, corregida i ampliada pels seus deixebles, de 1736-1738.[2] Aquest text seria la base, anys més tard, de les Instituzione Analitiche de Maria Gaetana Agnesi[3] i també serà l'objecte de la primera memòria enviada per D'Alembert a l'Acadèmie Royale[4]

Reyneau, també escriuria dos altres llibres, però no pas amb l'èxit del precedent: La science du calcul (1714) i Traité de la marine ou l'art de naviguer.

Referències[modifica]

  1. Blanco, pàgina 218.
  2. Lubel, pàgina 151.
  3. Kennedy, pàgina 2.
  4. Lubel, pàgines 166 i següents.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles René Reyneau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Reyneau, Charles René»., The Galileo Project, Richard Westfall.
  • Costabel, Pierre Reyneau, Charles René. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 9 agost 2014.