Christelle Enguix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaChristelle Enguix
Biografia
Naixement11 novembre 1971 modifica (48 anys)
París modifica
Dades personals
Nacionalitatfrancesa, espanyola
FormacióUniversitat de València modifica
Activitat
Ocupaciópoetessa

Christelle Enguix Morant (París, 11 de novembre de 1971), és una poeta valenciana que viu i treballa a Arenys de Mar.

Tot i que els primers anys de vida va residir a París, la infància i la joventut les va passar a la Safor, la terra dels pares. Va estudiar i es va diplomar en Relacions Laborals a la Universitat de València.[1][2][3]

Comença la seua trajectoria com a escriptora els anys noranta, triant el gènere literari de la poesia, i fou una de les fundadores de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.[4] Des de l'any 2013 viu a Arenys de Mar.

Obres[modifica]

Ha publicat diversos llibres de poemes:[2]

  • L'arbre roig, Brosquil. 2007,[5] guanyador del XXVI Certamen de Poesia “Ciutat de Benicarló” 2006.[1][3]
  • El cor del minotaure, Tres i quatre, 2009.[6] guanyadora del XXVIIIé Premi de Poesía Senyoriu d'Ausiàs March
  • Arribada, Editorial Terrícola, 2014.[7]
  • Tot el blat, Godall Edicions, 2016.[8]

També ha participat en les antologies poètiques :

  • La necesidad y la esperanza (Libros del Aire, 2015)[9]
  • Els déus no abandonen Antoni (Onada Edicions, 2015)[10]
  • Sexduïts (Bromera, 2014)[11]
  • Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans (Editorial Mediterrània, 2013).[12]
  • Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria Llibres, 2012)[13]
  • For sale, 50 veus de la terra (Edicions 96, 2010)

Els seus poemes han estat traduïts al romanés, al portugués i al castellà.

Premis[modifica]

A més, abans del XXII Certamen de Poesia "Ciutat de Benicarló" 2006, Christelle havia guanyat un premi en el certamen "Solstici d'Estiu" de Manises i havia publicat un recull de poemes titulat "Com l'aigua de la nit dins d'una rosa amarga ", a l'antologia "Lletra Valenciana. Antologia de Joves escriptors valencians el 1994."[3] [1]Més tard, el 2008, va guanyar el premi de poesia "Senyoriu Ausiàs March" per la seva obra El cor de minotaure.[6][14]

És una de les fundadores del grup d’escriptors Saforíssims Societat Literària.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Christelle Enguix presenta el seu primer llibre de poemes a Gandia» (en català), 15-04-2008. [Consulta: 20 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Enguix Morant, Christelle» (en castellà), 23-06-2014. [Consulta: 20 març 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Christelle Enguix publica el poemario que ganó el Ciutat de Benicarló» (en castellà). S.MASCARELL, 22-10-2014. [Consulta: 20 març 2016].
  4. «Christelle Enguix i Morant» (en valencià). Valldigna.cat. [Consulta: 5 gener del 2017].
  5. «Notícia dels escriptors valencians 2008» (en català). Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2008. [Consulta: 5 gener del 2017].
  6. 6,0 6,1 «27 poetes valencians» (en català). Editorial Tria. [Consulta: 5 gener del 2017].
  7. «Dents i ungles. Edicions Terrícola» (en català). tarragona. Ràdio 96.7, 24 març del 2015. [Consulta: 5 gener del 2017].
  8. «Tot el blat» (en català). Godall Edicions, 2016. [Consulta: 5 gener del 2017].
  9. «Tres saforíssims en una antologia poètica bilingüe castellà-català» (en valencià). Saforissims.org/, 13 gener del 2016. [Consulta: 5 gener del 2017].
  10. «"Els déus no abandonen Antoni". El llibre-homenatge de 77 poetes a Antoni Ferrer Perales» (en català). Onada Edicions, 2 març del 2015. [Consulta: 5 gener del 2017].
  11. ««Sexduïts i sexduïdes» es publica a Bromera» (en català). El Pont Cooperativa de Lletres, 15 març del 2014. [Consulta: 5 gener del 2017].
  12. «AAVV Donzelles de l´any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans» (en català). LaCentral.com, 2013. [Consulta: 5 gener del 2017].
  13. Aliaga, Xavier «Tibant l’arc de la poesia valenciana.». El País, 16 maig del 2012.
  14. «Rafael Casanova i Christelle Enguix guanyen el Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March» (en català). Vilaweb.cat, 28 abril del 2008. [Consulta: 5 gener del 2017].