Christine D'Haen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristine D'Haen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementChristine Elodia Maria D'Haen
25 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Sint-Amandsberg (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCampo Santo a Sint-Amandsberg 
Dades personals
NacionalitatBèlgica Bèlgica
FormacióUniversitat d'Edimburg
Universitat de Gant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, arxivista, professor
Activitat1948-2007
Membre de
Llenguaneerlandès
Obra
Primeres obresAbailard en Heloys
Obres destacables
Gedichten
Localització dels arxius
Família
CònjugeRené Beelaert, historiador
Premis

Christine D'Haen (pronúncia «Dan») va ser una poetessa belga que escrivia en neerlandès. Va néixer a Sint-Amandsberg (Gant) el 25 d'octubre del 1923 i va morir a Bruges el 3 de setembre del 2009,[1] considerada la dona poeta més important del postguerra a Flandes. El 1992 va ser la primera dona que va rebre el prestigiós guardó triennal Premi de les Lletres neerlandeses.[2]

A més d'escriptora, del 1970 al 1982 va treballar com a arxivista dels document del poeta Guido Gezelle (1830-1899) conservats al museu epònim a Bruges, i l'autor del qual va escriure una biografia poètica. Va traduir a l'anglès obres d'Hugo Claus i Gezelle. L'ajuntament de Bruges li va dedicar un carrer, el Christine D'haenstraat a l'esquerra del canal Damse Vaart.[3]

Obres destacades

Referències[modifica]

  1. «D'Haen, Christine». Schrijvers en dichters (dbnl biografieënproject I). Biblioteca digital de la literatura neerlandesa.
  2. Peeters, Patrick. «Christine D'haen (poet)» (en anglès). Poetry International, 01-02-2011. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: 28 novembre 2016].
  3. 51° 13′ 26.43″ N, 3° 14′ 10.59″ E / 51.2240083°N,3.2362750°E / 51.2240083; 3.2362750

Bibliografia[modifica]

  • Claes, Paul «Christine D'haen: Het patroon in het tapijt» (en neerlandès). Verslagen en Mededelingen van de Koninklijke Academie van Nederlandse Taal- en Letterkunde, 2011, pàg. 61-69.