Chronopolis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaChronopolis
Fitxa tècnica
Direcció Piotr Kamler
Protagonistes sense valor
Guió Piotr Kamler, James Graham Ballard
Música Luc Ferrari
Fotografia Piotr Kamler
Dades i xifres
País Polònia
França
Data d'estrena 1983
Durada 58 min.[1]
Idioma original francès
Temàtica
Basat en Chronopolis Tradueix
Gènere ciència-ficció, fantasia, surrealisme
Més informació
IMDb Fitxa 6.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.5/10 stars
Modifica dades a Wikidata

Chronopolis és una pel·lícula polonesa d'animació en stop-motion basada en una novel·la de J. G. James Graham Ballard. És l'única pel·lícula dirigida per Piotr Kamler. Tracta sobre uns immortals viuen en monotonia fabricant temps en forma de boles blanques mutables[1] mitjançant instruments puntiaguts.[2] És una de les primeres pel·lícules on s'utilitzà efectes d'imatge generats amb ordinador, realitzats per Piotr Kamler.[3] El 1982 fou reproduïda al Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]

Argument[modifica]

Chronopolis explica la història d'una ciutat gegantesca amagada en el cel i colonitzada per immortals poderosos que estan cansats de la vida eterna. La major part del seu temps és gastat monòtonament construint objectes estranys i inusuals mentre esperen que el regal definitiu arribi a les seves mans.

Producció[modifica]

Amb una beca de 400.000 dòlars de l'Institut Nacional de l'Audiovisual de Paris i del Centre Nacional del Cinema, Piotr Kamler va completar la pel·lícula en un període de cinc anys, de 1977 a 1982. La major part de l'animació i de CGI el va fer ell mateix. Kamler va admetre obertament que el guió que va proporcionar per obtenir el seu finançament no va tenir res a veure amb la seva idea original. Només després de construir els personatges, la història de la pel·lícula va "agafar" forma. Existeixen dues versions de la pel·lícula. L'original de 1982 dura 66 minuts i va ser distribuida a Amèrica del Nord a través d'una empresa de Boston. El tall oficial i final, va ser distribuit el 1988, té 14 minuts menys, deixant-la en 52 minuts. En aquesta versió:

  • Tota la narració és omesa
  • L'escena on l'explorador vola al voltant dels gegantes és tallada
  • La dansa addicional entre el explorador i la pilota va ser treta
  • La final és tallat 10 minuts que incloia escenes extres del immortals i tots els de la pilota i l'explorador deixant Chronopolis.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Chronopolis». FilmAffinity. [Consulta: 18 agost 2015].
  2. Shores, Corry «In the Still of the Moment: Deleuze's Phenomena of Motionless Time». Deleuze Studies, 8, 2, maig 2014, pàg. 222. DOI: 10.3366/dls.2014.0143.
  3. «Top Ten: Películas de animación en stop-motion». Sciworld. [Consulta: 18 agost 2015].
  4. «Chronopolis». Festival Cannes. [Consulta: 18 agost 2015].