Ciclohexanona
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 98,073 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆H₁₀O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 0,95 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 15 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 2,87 D |
| Punt de fusió | −45 °C −26 °C −31 °C |
| Punt d'ebullició | 156 °C (a 760 Torr) 155,43 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 2,87 D |
| Pressió de vapor | 5 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 1,1 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 9,4 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 100 mg/m³ (10 h, cap valor) 200 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 111 °F |
| IDLH | 2.814 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| combustible líquid de classe II | |
La ciclohexanona és el compost orgànic amb la fórmula (CH₂)₅CO. És una molècula cíclica que consta de sis àtoms de carboni amb un grup funcional cetona. És un líquid incolor lleugerament soluble en aigua (5-10 g/100 mL), i miscible amb els solvents orgànics més comuns. Se'n produeixen milers de milions de quilos cada any, principalment com a precursor del niló.[1]
Producció[modifica]
La ciclohexanona es produeix per oxidació del ciclohexà en l'aire, típicament usant cobalt com catalitzador:[1]
- C₆H₁₂ + O₂ → (CH₂)₅CO + H₂O
Aquest procés també forma ciclohexanol, i aquesta mescla es diu "KA oil" és el principal ingredient per produir àcid adípic.
Usos[modifica]
La gran majoria de la ciclohexanona es consumeix en la producció de precursors del Nylon 6,6 i Nylon 6. La meitat es converteix en àcid adípic, un dels precursors del nylon 6,6. L'altra meitat de la producció de ciclohexanona es converteix en oxima.
Seguretat[modifica]
Com el ciclohexanol, la ciclohexanona no és carcinogènica i només és moderadament tòxica. És un irritant.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Michael T. Musser "Cyclohexanol and Cyclohexanone" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.doi:10.1002/14356007.a08_217