Cigne mut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCigne mut modifica
Cygnus olor modifica
Mute Swan Emsworth2.JPG
modifica
Dades
Longitud147,5 cm modifica
Alçada1,2 m modifica
Pes11,8 kg (pes d'adult)
9,67 kg (pes d'adult) modifica
Envergadura230 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22679839 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereCygnus
EspècieCygnus olor modifica
(Gmelin, 1789)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Distribució
Mute Swan Range.png
modifica

El cigne mut (Cygnus olor) és un ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada[1] i uns 220 cm d'envergadura alar.[2]

El bec és vermellós ataronjat i té un tubercle negre molt evident a la base.[1] El coll és llarg i corbat, i s'estira quan està en vol.[1] El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc després del primer hivern.[1]

Etimologia[modifica]

Cygnus[3] deriva del llatí cygnus “cigne” (al mateix temps derivat del grec kýknos "cigne") [consagrat a Apol·lo]. Diversos herois mitològics duen el nom de Cicne, del mateix significat:

• El més antic sembla que és un fill de Posidó i de Càlice. La seva llegenda pertany al cicle Troià. Aliat dels troians, Cicne era invulnerable; però Aquil·les l’ofegà sota el seu pes i Cicne, per gràcia del seu pare, va transformar-se en cigne.

• Un altre heroi del mateix nom és un rei de Liguria, amic de Faetont, que plorava la seva mort quan Zeus el va haver de fulminar i que fou transformat en cigne. Apol·Lo havia dotat aquest Cicne d’una veu melodiosa, això explica els cants dels cignes quan han de morir.

• Una llegenda d’un cigne fa aparèixer un tal Cicne, fill d’Apol·lo i de Tíria. Era molt bell, però també capriciós i esquerp, de tal maenra que va decebre successivament totes les enamorades. Deshonrat i sol, finalment, va llançar-se a u llac amb la seva mare i Apol·Lo, apiadant-se d’ells, els transformà en cignes.

• I un dels relats més famosos, és l’explicat per Ovidi en les Metamorfosis: l’amor de Zeus i Leda. Zeus per unir-se a Leda es transformà en cigne.

Alimentació[modifica]

Cigne mut
Cigne mut nedant al riu Segre

Els exemplars adults requereixen menjar diàriament uns quatre quilos de vegetals frescos.[4]

Reproducció[modifica]

Cygnus olor - MHNT

El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon de 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults. Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.

Hàbitat[modifica]

Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en aiguamolls, rius o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.

Als Països Catalans, la seva presència es donava antigament de forma esporàdica a l'hivern. Més tard va ésser introduït als Aiguamolls de l'Empordà i l'aiguabarreig del Segre-Cinca, tot i que actualment ja es pot trobar de forma irregular a qualsevol aiguamoll de Catalunya, a causa de les poblacions semidomèstiques de parcs, rius urbans i camps de golf de les quals se n'han escapat individus. Són més rars a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Balears. En total hi ha unes 20 parelles en estat salvatge i està en expansió.[1]

Costums[modifica]

Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18-19. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. H. Barthel, Peter. New Holland Field Guide to the Birds of Britain and Europe (en anglès). New Holland Publishers, 2008, p.32. ISBN 1847731104. 
  3. Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans (en català), 2017. ISBN 9788499653624. 
  4. Kear, Janet. Ducks, Geese and Swans: General chapters, species accounts (en anglès). Oxford University Press, 2005, p.232. ISBN 0198610084. 

Enllaços externs[modifica]