Cigne mut

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viucigne mut
Cygnus olor
Mute Swan Emsworth2.JPG
Dades
Longitud 147,5 cm
Alçària 1,2 m
Envergadura 220 cm
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22679839
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereCygnus
EspècieCygnus olor
(Gmelin, 1789)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Distribució
Mute Swan Range.png
Modifica les dades a Wikidata

El cigne mut (Cygnus olor) és un ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada[1] i uns 220 cm d'envergadura alar.[2]

El bec és vermellós ataronjat i té un tubercle negre molt evident a la base.[1] El coll és llarg i corbat, i s'estira quan està en vol.[1] El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc després del primer hivern.[1]

Etimologia[modifica]

Cygnus[3] deriva del llatí cygnus “cigne” (al mateix temps derivat del grec kýknos "cigne") [consagrat a Apol·lo]. Diversos herois mitològics duen el nom de Cicne, de mateix significat:

• El més antic sembla que és un fill de Posidó i de Càlice. La seva llegenda pertany al cicle Troià. Aliat dels troians, Cicne era invulnerable; però Aquil·les l’ofegà sota el seu pes i Cicne, per gràcia del seu pare, va transformar-se en cigne.

• Un altre heroi del mateix nom és un rei de Liguria, amic de Faetont, que plrava la seva mort quan Zeus el va haver de fulminar i que fou transformat en cigne. Apol·Lo havia dotat aquest Cicne d’una veu melodiosa, això explica els cants dels cignes quan han de morir.

• Una llegenda d’un cigne fa aparèixer un tal Cicne, fill d’Apol·lo i de Tíria. Era molt bell, però també capriciós i esquerp, de tal maenra que va decebre successivament totes les enamorades. Deshonrat i sol, finalment, va llançar-se a u llac amb la seva mare i Apol·Lo, apidant-se d’ells, els transformà en cignes.

• I un dels relats més famosos, és l’explicat per Ovidi en les Metamorfosis: l’amor de Zeus i Leda. Zeus per unir-se a Leda es transformà en cigne.

Alimentació[modifica]

Cigne mut
Cigne mut nedant al riu Segre

Els exemplars adults requereixen menjar diàriament uns quatre quilos de vegetals frescos.[4]

Reproducció[modifica]

Cygnus olor - MHNT

El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults. Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.

Hàbitat[modifica]

Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en aiguamolls, rius o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.

Als Països Catalans, la seva presència es donava antigament de forma esporàdica a l'hivern. Més tard va ésser introduït als Aiguamolls de l'Empordà i l'aiguabarreig del Segre-Cinca, tot i que actualment ja es pot trobar de forma irregular a qualsevol aiguamoll de Catalunya, a causa de les poblacions semidomèstiques de parcs, rius urbans i camps de golf de les quals se n'han escapat individus. Són més rars a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Balears. En total hi ha unes 20 parelles en estat salvatge i està en expansió.[1]

Costums[modifica]

Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18-19. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. H. Barthel, Peter. New Holland Field Guide to the Birds of Britain and Europe (en anglès). New Holland Publishers, 2008, p.32. ISBN 1847731104. 
  3. Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans (en català), 2017. ISBN 9788499653624. 
  4. Kear, Janet. Ducks, Geese and Swans: General chapters, species accounts (en anglès). Oxford University Press, 2005, p.232. ISBN 0198610084. 

Enllaços externs[modifica]