És un interessant element d'arquitectura que marca el pas, d'un mal après i encara no oblidat racionalisme, cap a l'arquitectura historicista i monumental de la postguerra. L'interès resideix tant en la façana com en el tractament dels elements de decoració interior.[1] Inaugurat com a cinema el 1945, tenia un equipament més modern que la resta de cinemes reusencs i aviat es va fer popular.[2] Actualment l'edifici està ocupat per una cadena de roba, que ha respectat en part alguns elements decoratius interiors.