Cine Niza
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de cinema  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sagrada Família (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Sagrada Familia, 12 | |||
| ||||
El Cine Niza va ser una sala d'exhibició cinematogràfica ubicada al núm. 12 de la plaça de la Sagrada Família de Barcelona.
Història[modifica]
Construït per l'empresari cinematogràfic Luís Cabezas, propietari d'altres sales barcelonines com el cine Montecarlo, el cine Niza va ser inaugurat el 18 d'octubre del 1946.[1] Fou projectat pels arquitectes Josep Maria Aixelà i Miquel Àngel Tàrrega , amb una façana d'estil neoclàssic. De pantalla única, en els seus inicis comptava amb capacitat per a 1.300 espectadors i era considerat una de les millors sales de projeccions de la ciutat. En els seus primers anys el cinema Niza va ser una sala de reestrena, amb programa doble, i en el seu primer programa es van exhibir les pel·lícules It Ain't Hay d'Abbott i Costello i Sang sobre el sol (Blood on the Sun). A l'octubre de 1948, en el mateix edifici del cinema, es va inaugurar una sala de ball.[2]
El novembre del 1950, el Niza es va convertir en cine d'estrena,[3] sovint compartint programació amb el cine Montecarlo.[4] El 1967 es va reconvertir en sala de reestrena, el que va propiciar el seu progressiu declivi.[3]
Més enllà del cinema, la sala va tenir un actiu paper durant la Transició Espanyola. El 1977, any de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la dictadura de Franco, es van celebrar al cinema Niza mítings de partits, com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) o el Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-Congrés).[5] El desembre del 1977, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va celebrar aquí el seu 9è congrés, on Heribert Barrera va ser elegit secretari general del partit.[6] Aquest mateix any, un altre col·lectiu represaliat durant el franquisme, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), va celebrar un històric i multitudinari míting contra la Llei sobre perillositat i rehabilitació social.[7]
A la dècada del 1980, l'empresari Pere Balañà es va fer amb la sala i hi va realitzar una important remodelació per a recuperar-la com cine d'estrena. L'encarregat fou l'interiorista Antoni Bonamusa. La sala, que va reduir el seu aforament a 1.255 espectadors, va reobrir el 24 de juliol del 1980 amb la projecció de la pel·lícula La boira.[2][8]
No obstant això, com gairebé tots els cinemes de barri barcelonins, finalment va acabar tancant les seves portes, en aquest cas a causa de la falta d'acord entre Balañà i els propietaris del local per a renovar el contracte de lloguer. La seva última sessió va ser el 21 de febrer del 2005, amb la projecció de la pel·lícula Million Dollar Baby, i finalment fou enderrocat el 2018 per fer-hi un equipament comercial.[9]
El juliol del 2022, el Districte de l'Eixample va acordar batejar l'interior de l'illa de cases amb el nom de Treballadores de la Numax (vegeu Numax presenta...).[10][11]
Referències[modifica]
- ↑ «Inauguración del Cine Niza» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia, 19-10-1946, pàg. 11.
- ↑ 2,0 2,1 «Cine Niza» (en anglès). Cinema Treasures.
- ↑ 3,0 3,1 «Memorias de un cinéfilo de barrio VIII: cine Niza» (en castellà). El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 04-07-2009.
- ↑ Sagré, Josep «La dinastía de los Forsyte» (PDF) (en castellà). El Mundo Deportivo, 09-02-1951, pàg. 4.
- ↑ «Elecciones Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 20-05-1977, pàg. 9.
- ↑ «XIX Congreso de Esquerra Republicana» (en castellà). La Vanguardia, 16-12-1977, pàg. 9.
- ↑ Prat, Enric (coord.). Els moviments socials a la Catalunya contemporània, 2004, p. 116.
- ↑ «Niza: La niebla» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 27-07-1980, pàg. 50.
- ↑ «Comença l'enderroc de l'històric cinema Niza de Barcelona». Ara, 30-01-2018.
- ↑ «L’interior d’illa de l’antic Cinema Niza es rebatejarà amb el nom de Treballadores de la Numax». Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona, 24-07-2022.
- ↑ Palmer, Jordi «Numax, Niza (i nazis), una història de la Barcelona autogestionària» (en castellà). El Nacional, 12-02-2023.
