Numax presenta...

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNumax presenta...
Numax presenta..., Numax presenta... i Numax presenta... Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJoaquim Jordà i Català Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Produccióautogestió Modifica el valor a Wikidata
GuióJoaquim Jordà i Català Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0765127 Letterboxd: numax-presenta TMDB.org: 290096 Modifica el valor a Wikidata

Numax presenta... és una pel·lícula documental dirigida per Joaquim Jordà l'any 1980 sobre l'autogestió per part dels treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Numax Electrospiro entre els anys 1977 i 1979.[1]

Argument[modifica]

Numax SA fou una empresa d'uns 300 treballadors a Barcelona que produïa electrodomèstics (vegeu tallers Numax). El 1977, després de diversos acomiadaments i vagues, els propietaris abandonaren l'empresa i els empleats van decidir autogestionar-la.[2] Dos anys després, a causa del boicot de tot el sector, van decidir plegar i amb les 600.000 pessetes de la caixa de resistència es van posar en contacte amb Joaquim Jordà i decidiren fer una pel·lícula per a documentar tot el procés.[3]

L'any 2004 Jordà es va retrobar amb alguns dels treballadors de Numax per realitzar un nou documental, Vint anys no és res.

« Aquí hi havia poc cine militant. Si n'hi havia, era un cine produït per estructures properes a CCOO i al PSUC. Era un cine alliçonador, optimista i triomfalista. Cantava les glòries de la lluita i els finals victoriosos. En canvi, "Numax presenta..." no es va considerar una pel·lícula optimista; tot i que jo penso que sí, que ho era, perquè a Numax tots els personatges acaben lliurant-se d'una condició proletària que no havien assumit per voluntat pròpia. Així és com aquesta pel·lícula va guanyar-se el rebuig dels sindicats, de CCOO i de partits com el PSUC. Recordo l'única projecció que es va fer un primer de maig. Va anar-hi tota la gent de Numax i del moviment. Al final va haver-hi un debat molt polèmic, amb protestes de treballadors de Numax, especialment els vinculats al trotskisme. No van dir que la pel·lícula denigrés la classe obrera, però els va semblar que l'exaltava poc. La van veure com una pel·lícula derrotista. »
— Entrevista[4] a Joaquim Jordà realitzada per Carles Guerra l'any 2004

Precisament, la pel·lícula no va tenir gaire recorregut en els cinemes per les pressions de les organitzacions comunistes.[5]

Tot i que la fàbrica es trobava en un altre indret,[6][7] el juliol del 2022, el Districte de l'Eixample va acordar batejar amb el nom de Treballadores de la Numax l'interior de l'illa de cases dels carrers de Rosselló, Sardenya, Provença i Sicília, on hi havia hagut el Cine Niza.[8][9]

Fitxa tècnica[modifica]

  • Producció: Assemblea de Treballadors de Numax
  • Guió i direcció: Joaquim Jordà
  • Director de fotografia: Jaume Peracaula
  • Muntatge: Josep Maria Aragonès, Teresa Font
  • Script: Maria Espinosa
  • Operador de càmera: Jaume Peracaula
  • Ajudant de càmera: Carlos Lucena
  • Ajudant de muntatge: Joan González
  • Tècnic de so: Joan Quilis
  • Estrena: Sucursal Catalana de la Filmoteca Nacional (01/05/1980)
  • Intèrprets: Walter Cots, Maria Espinosa, Mario Gas, Rosa Gavín, Victor Guillén, Joaquim Jordà, Carlos Lucena, Joserp Molina, Biel Moll, Ricardo Moya, Vicky Peña, Luli Pereso, Marta Peredo, Ricardo Pous, Carlos Puig.
  • Durada: 100 minuts
  • Argument: Documental que enregistra l'experiència autogestionària que va dur a terme els treballadors de la fàbrica Numax entre l'any 1977 i 1979.[10]

Referències[modifica]

  1. «Numax Presenta...». MACBA. [Consulta: 2 novembre 2019].
  2. Destino (revista), 5 gener del 1978, p. 2. 
  3. GARCÍA FERRER, JM. Joaquim Jordà. 1 edició. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 12 desembre 2001, p. 184. ISBN 84-88167-78-4. 
  4. «Numax Presenta...». [Consulta: 5 març 2018].
  5. Sangro Colón, Pedro «Lucha obrera e izquierda radical en el documental de la Transición: Numax presenta y El proceso de Burgos». Historia, literatura y arte en el cine en español y portugués. Estudios y perspectivas, 2017, pàg. 25-33 [Consulta: 12 març 2018].
  6. Boletín de información industrial, núms. 116-121, abril del 1945, p. 52. 
  7. Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 130, 1333. 
  8. «L’interior d’illa de l’antic Cinema Niza es rebatejarà amb el nom de Treballadores de la Numax». Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona, 24-07-2022.
  9. Palmer, Jordi. «Numax, Niza (i nazis), una història de la Barcelona autogestionària». El Nacional.CAT, 12-02-2023.
  10. Manresa, Laia. «Joaquim Jordà. La Mirada lliure» p. 206. Barcelona: Filmoteca de Catalunya - Pòrtic, juny 2006. [Consulta: 2 març 2018].

Enllaços externs[modifica]