Cinema digital

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El cinema digital és l'ús de tecnologia digital com a mitjà per gravar, distribuir i projectar pel·lícules. Presenta alguns avantatges enfront del cinema analògic: la distribució és ràpida i més optimitzada, no es fan malbé i incrementa les possibilitats a postproducció. No obstant, les imatges enregistrades en cel·luloide són de major resolució i tenen un color més pur.

La captura digital pot emprar cintes de vídeo, discs durs, memòria flaix o qualsevol altre mitjà que permeti registrar dades digitals amb una càmera digital o de vídeo. Aquest procés s'ha imposat sobre el cinema analògic en els últims anys pel seu ràpid avenç tecnològic, el que ha provocat una caiguda en la resolució de les imatges.[1][2][3]

Història[modifica]

A finals dels anys 80, Sony va introduir les càmeres de vídeo professionals Sony HDVS sota el terme "cinema electrònic". Encara que aquest intent va fracassar, va permetre rodar una de les primeres pel·lícules rodades en format digital, Julia and Julia (1987). Una dècada més tard, al 1998, es van introduir gravadores HDCAM amb un format de 1920 x 1080 com una revitalització de la idea de Sony, ara denominada "cinema digital" i que, aquesta vegada, va contar amb un major èxit. Sota aquest sistema es va enregistrar The Last Broadcast, considerada per molts la primera pel·lícula rodada íntegrament amb equip digital.[4]

Càmera digital Arri Alexa-Plus

En 1999, George Lucas va decidir incloure material filmat per càmeres digital d'alta resolució en Star Wars: Episodi I, amb bons resultats que van portar a que rodés les seqüeles completament en format digital. Lucas ha sigut un dels principals impulsors d'aquesta tecnologia, arribant a desenvolupar una càmera digital a partir d'una Sony HDW-F900 i que es va utilitzar en el rodatge de Once Upon a Time in Mexico (2003).[5] Altres dues pel·lícules rodades íntegrament en digital son Vidocq (2001) i L'arca russa (2002), aquesta última la primera pel·lícula rodada en un pla seqüència real.

Algunes companyies com Sony, Panasonic, JVC i Canon ha llançat càmeres digitals destinades exclusivament al cinema, a diferència de les càmeres de vídeo tradicional, d'ús domèstic o per televisió. Les principals diferències són una major resolució i rang dinàmic en el primer cas.

La introducció gradual del cinema digital ha provocat que algunes companyies, com la Paramount, hagin deixat de distribuir pel·lícules en format analògic. Això ha portat a alguns directors com Paul Thomas Anderson i Quentin Tarantino a llançar campanyes agressives per a les seves pel·lícules, emprant grans formats com els 70mm.[6][7]

Referències[modifica]

  1. «Qube Cinema Supports Cinecolor in Its Transition to Digital Cinema in Latin America | Qube Cinema». www.qubecinema.com. [Consulta: 14 desembre 2016].
  2. «How Digital Conversion Is Killing Independent Movie Theaters». Rolling Stone.
  3. «Studios Abandon Film, Small Theaters Struggle -- And Ther | Indiewire», 01-02-2016. [Consulta: 14 desembre 2016].
  4. «The Last Broadcast». www.thelastbroadcastmovie.com. [Consulta: 14 desembre 2016].
  5. «Robert Rodriguez Film Once Upon a Time in Mexico This is a structural review. - WriteWork». www.writework.com. [Consulta: 14 desembre 2016].
  6. Glenday, Craig. Guinness World Book of Records 2014. ISBN ISBN 978-1-908843-15-9. 
  7. Hipes, Patrick «‘Hateful Eight’ To Hit Theaters Christmas Day In 70MM Only» (en en-us). Deadline, 12-06-2015.