Cirialera herbàcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCirialera herbàcia
Salicornia europaea
Salicornia europaea MS 0802.JPG
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Caryophyllales
Família Amaranthaceae
Tribu Salicornieae
Gènere Salicornia
Espècie Salicornia europaea
Carl von Linné.
Modifica dades a Wikidata

La cirialera herbàcia, herba salada, pollet o amanida de pobre (Salicornia europaea), és una planta del gènere Salicornia.

Morfologia[modifica]

És una planta anyal de tiges suculentes, articulades, d'un color verd brillant, que pot arribar a fer uns 40 cm d'alçària, ramificada, amb les branques dretes.

Les fulles són gairebé imperceptibles, ja que són molt petites, carnoses, oposades i acostades a la tija.

Les flors són molt menudes i amb prou feines es diferencien de les fulles. Es disposen de 3 en 3 segons els vèrtexs d'un triangle i quan es desprenen deixen una foseta amb 3 cavitats. La floració s'esdevé entre agost i octubre.

Localització[modifica]

A tot el litoral en indrets amb sòls salats i periòdicament inundats.

Creix sovint en poblacions denses anomenades salicornars, juntament amb altres plantes halòfiles.

En altres temps aquesta planta es cremava per obtindre'n les cendres, riques en sosa, que s'empraven per a fer sabó i vidre.

Possibilitat de confusió amb altres espècies[modifica]

En el mateix hàbitat es poden trobar 3 espècies diferents de les anomenades cirialeres (per la seua similitud amb els ciris), amb les quals es pot confondre.

Se'n diferencien per ser plantes perennes i, per tant, poc o molt llenyoses, sobretot a la base, i per les diferents formes que tenen les fosetes de la tija un cop han caigut les flors.

Pertanyen al gènere Arthrocnemum i són de propietats i aplicacions semblants a la cirialera herbàcia.

Època de recol·lecció[modifica]

Abans de la floració, però se'n poden triar les parts tendres entre els mesos d'abril i juliol.

Ús gastronòmic[modifica]

És una planta rica en sals de iode, de sodi i de potassi.

Se n'aprofiten els brots i les parts més tendres per a afegir, confitats, a les amanides, als rostits freds o al peix.

També es poden menjar cuites com verdures (com si fossin mongetes tendres) i en forma de sopes i purés.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]