Ciutat antiga de Quebec

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCiutat antiga de Quebec
Panorama of Quebec City.jpg
Tipus Centre històric
Ubicació
EstatCanadà
ProvínciaQuebec
Administrative Region of QuebecCapitale-Nationale
Territori equivalentQuebèc (TE) Tradueix
Vila o ciutatCiutat de Quebec
BoroughLa Cité-Limoilou Tradueix
Arrondissement historique du Vieux-Québec.jpg
 46° 48′ 34″ N, 71° 12′ 38″ O / 46.809444444444°N,71.210555555556°O / 46.809444444444; -71.210555555556
Dades i xifres
Superfície 135 ha (1,35 km2)
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Point in time Tradueix 1985 (9a Sessió), Criteris PH: (iv) i (vi)
Identificador 300
Lloc patrimonial declarat
Point in time Tradueix 6 maig 1964
Lloc patrimonial declarat
Point in time Tradueix 6 novembre 1963
Data de finalització 6 maig 1964
Modifica les dades a Wikidata

La Ciutat antiga —en francès Vieux-Québec— és el centre històric de Quebec, on el fundador de la ciutat Samuel de Champlain va construir l'Habitation (Abitation de Qvebecq en francès antic) el 1608. La geografia del lloc és esencial: el cap Diamant domina el riu Saint-Laurent, amb una franja de terra baixa a la vora.[1] A la zona més elevada es troba la «Ciutat Alta», mentre que als peus hi és la «Ciutat Baixa», formant l'anomenat «patrimoni de l'Antic Quebec»,[2] part de la ciutat de Quebec reconeguda com a Patrimoni Cultural de Quebec i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Administrativament, és part de La Cite-Limoilou.[3][4]

Ciutat Alta[modifica]

Samuel de Champlain va triar la zona de la Ciutat Alta per instal·lar el Fort Saint-Louis l'any 1608. S'ha mantingut des del seus inicis la naturalesa militar i administrativa per la seva posició estratègica a la part alta del promontori de cap Diamant. Va ser ocupada principalment per funcionaris del govern britànic i el clergat catòlic després de la conquesta britànica, mentre que els comerciants i artesans francesos i anglesos vivien a la Ciutat Baixa.[5]

La forta presència militar a la zona alta va limitar molt el creixement durant molts anys. El segle XIX va sorgir un moviment que volia demolir les fortificacions, considerant-les obsoletes, innecessàries i com un obstacle per al desenvolupament urbà. El governador general de Canadà, Lord Dufferin va aconseguir persuadir els funcionaris de preservar i reconstruir-les el caràcter de la ciutat emmurallada, adaptant l'espai a les necessitats d'una ciutat moderna.[6] L'àrea va experimentar una certa degradació i va caure en desús a la dècada de 1950, però experimentà un nou impuls a la dècada de 1970.[5]

La majoria dels edificis del districte daten del segle XIX. La construcció d'alguns fins i tot es remunta als segles XVII i XVIII. El lloc compta amb diversos carrers comercials, el carrer de Saint-Jean, Sainte-Anne i Buade. L'administració pública i les institucions encara ocupen un lloc especial en el cor de la ciutat: l'ajuntament, el Seminari, el Convent de les Ursulines, el monestir basílica catedral de Notre-Dame de Quebec agustiniana i l'Hôtel-Dieu de Quebec. Hi ha molts hotels, incloent el Château Frontenac, o és un destí turístic molt popular. A la zona també es troben molts parcs ben cuidats, entre ells, el parc de l'Esplanade, de l'Artillerie, dels Gouverneurs, el parc Montmorency i els jardins de l'Hôtel-de-Ville.[5]

Vista general de la part antiga de Quebec

Ciutat Baixa[modifica]

La Ciutat Baixa és un barri històric situat als peus de cap Diamant. Durant 1608, Samuel de Champlain va construir un estatge, els restes del qual es van trobat recentment a la Plaça Reial. Aquesta plaça ha estat restaurada per tal de reconstruir l'esperit francès dels seus orígens. En ella es troba l'església de Notre-Dame-des-Victoires, començada a construir durant el 1687 i que es va acabar el 1723.[5]

Respecte a museus, teatres i exposicions es troben: el Museu de la Civilització, el Museu Naval de Quebec, les casernes Dalhousie i el Teatre Petit Champlain. Des del port de Quebec, s'observa la conca Louise, la Brown, la Pointe à Carcy l'estació de tren Palais i l'Antic Mercat del Port. Altres llocs remarcables son la plaça de París, el parc Ulric-Joseph-Tessier, el carrer Saint-Pierre, carrer Saint-Paul, carrer Sault-au-Matelot i el Saint-Vallier Est, antic Saint- Charles, el primer carrer que fou pavimentat a Quebec.[5]

Del carrer de Petit-Champlain, molt estret, als peus de cap Diamant, surt un funicular que connecta amb la part alta, o bé, el carrer Côte de la Montagne.

Referències[modifica]

  1. Conseil du patrimoine culturel du Québec (en francès)
  2. La Ciutat Alta del Quebec va més enllà de la ciutat antiga (barris de Saint-Jean-Baptiste, Montcalm, Saint-Sacrement per exemple) i la Ciutat Baixa també compren més zona que la classificada (districtes de Saint-Roch, Saint-Sauveur, Limoilou).
  3. «Arrondissement historique du Vieux-Québec». Liste du Patrimoine mondial. UNESCO. [Consulta: 3 maig 2017].
  4. «Historic Sites and Monuments Act (R.S.C., 1985, c. H-4)». Justice Laws Website. Government of Canada. [Consulta: 3 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Arrondissement historique de Québec». The Canadian Register of Historic Places (CRHP). [Consulta: 3 maig 2017].
  6. Lord Dufferin va encomanar a l'arquitecte britànic William Henry Lynn una proposta per al desenvolupament de l'Antic Quebec.

Bibliografia[modifica]

  • Commission des biens culturels du Québec, Les chemins de la mémoire, Monuments et sites historiques du Québec, Les Publications du Québec, Québec, 1990, tome I, p.77-108. BAnQ
  • Commission des biens culturels du Québec, Empreintes & mémoire, l'arrondissement historique du Vieux-Québec, Les Publications du Québec, Québec, 2007, 238 p. BAnQ

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat antiga de Quebec Modifica l'enllaç a Wikidata