Ciutat de la Cultura de Galícia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Ciutat de la Cultura de Galícia
Santiago Cidade da Cultura 01-06.JPG
Dades
Tipus complex immobiliari
Creació 2011
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
Provínciala Corunya
MunicipiSantiago de Compostel·la
 42° 52′ 13″ N, 8° 31′ 32″ O / 42.870162°N,8.52567°O / 42.870162; -8.52567
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La Ciutat de la Cultura de Galícia (en gallec: Cidade da Cultura de Galicia) és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment localitzat al monte Gaiás, a les proximitats de Santiago de Compostel·la, a Galícia. El complex, paralitzat definitivament a finals de març de 2013, tractava de reconciliar el patrimoni amb el coneixement, recerca, creació i consum cultural.

Concurs[modifica]

El projecte de construcció de la Ciutat de la Cultura es va iniciar l'any 1999, quan la Xunta de Galicia va convocar un concurs internacional d'arquitectura per realitzar la construcció al monte Gaiás, situat a Santiago de Compostel·la.

Inicialment es van presentar al concurs dotze propostes d'importants equips d'arquitectura, tant nacionals com a internacionals. Després de la retirada del projecte de Santiago Calatrava, van quedar onze. Els arquitectes que van presentar els seus projectes a concurs van ser Ricardo Bofill, Peter Eisenman, Manuel Gallego Jorreto, Annette Gigon i Mike Guyer, Steven Holl, Rem Koolhaas, Daniel Libeskind, Juan Navarro Baldeweg, Jean Nouvel, Dominique Perrault i César Portela.

Un cop avaluades totes les propostes, es va triar com a projecte final el disseny arquitectònic d'Eisenman Architects, per la seva singularitat, tant conceptual com plàstica, i la seva excepcional sintonia amb el lloc.[1]

Projecte[modifica]

El projecte d'Eisenman recrea un nou cim al monte Gaiás. Es tracta d'una crosta pétrea que recorda a un jaciment arqueològic dividit per corts naturals que evoquen el motiu de la petxina de pelegrí, símbol tradicional de Compostel·la. La petxina sorgeix d'una superfície que presenta simultàniament condicions llises i estriades.[2]

El complex, projectat sobre el monte Gaiás, es va fondre amb el terreny propi d'aquella muntanya, configurant un urbanisme de figura a figura, en el qual tots els edificis i la topografia ho són tot.[2] La proposta d'Eisenman constitueix una acròpoli cultural en un pujol que convida als pelegrins al coneixement.[2]

Complex[modifica]

Torres Hejduk

El complex de Gaiás ocupa una superfície de 141.800 metres quadrats.

El museu d'Història de Galícia i la Casa Món (abans conegut com a Edifici de les noves tecnologies) es troben en el vessant occidental més abrupta de la muntanya. La Biblioteca i Hemeroteca, l'Escenari Obradoiro (originàriament anomenat Teatre de la Música) i l'Edifici de Serveis Centrals, en el vessant més ferm del complex.

Les Torres de John Hedjuk completen el grup d'edificis principals, que queden envoltats per un bosc d'aproximadament 25.000 metres quadrats en els quals es defineixen cinc punts viaris d'accés.

Des de l'obertura dels dos primers edificis al gener de 2011 fins a l'abril del mateix any, el complex va rebre a uns 80.000 visitants.[3]

Obres i redefinició[modifica]

Imatge presa al juny de 2006.
Imatge presa al maig de 2008.

Les obres de construcció del complex van començar l'any 2001, dos anys després de la convocatòria del concurs. En un primer moment, es va projectar que la Ciutat de la Cultura estigués formada per un conjunt de sis edificis amb les següents denominacions: Biblioteca, Hemeroteca, Teatre de la Música, Museu de la Història de Galícia, edifici de Serveis Centrals i edifici de les Noves Tecnologies.

Després del canvi de govern en la Xunta de Galícia a l'agost de l'any 2005, la nova Conselleria de Cultura i Esports va decidir redefinir el projecte, amb la finalitat de donar-li a l'ús dels edificis un gir que beneficiés al conjunt global del projecte d'Eisenman, de manera que el 26 de desembre de 2006 es va presentar al Parlament Gallec el nou projecte d'usos de la Ciutat de la Cultura.[4]

Para quan es va presentar el projecte de redefinició, les obres de la Ciutat de la Cultura ja estaven en alguns casos en una fase d'execució important. L'edifici de l'Hemeroteca es trobava pràcticament acabat, el de la Biblioteca a la meitat de la seva construcció i el Museu de la Història de Galícia construït en una tercera part. Les tasques de redefinició del projecte es van concentrar, posteriorment a la presentació de la redefinició, en els usos i continguts dels edificis del Teatre de la Música i l'Edifici de Noves Tecnologies, encara en la fase inicial de construcció.[4] Així, al gener de 2006, la Conselleria de Cultura va anunciar la suspensió de les obres del Teatre de la Música i de l'Edifici de les Noves Tecnologies per un període de catorze mesos. En aquest temps, la Conselleria va contactar amb sectors relacionats amb la cultura de Galícia per dur a terme la redefinició estructural d'aquests edificis. Entre unes altres, la conselleria va contactar amb el Consello da Cultura Galega i amb el Museu del Poble Gallec.[4]

Els Prínceps d'Astúries van inaugurar la Biblioteca i l'Arxiu, els dos primers edificis de la Ciutat de la Cultura de Galícia, al gener de 2011. Van estar acompanyats per la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, així com per les autoritats de les tres Administracions. Dins de la Biblioteca, també els esperaven representants de tots els sectors de la societat gallega, sobretot de la cultura i de la política.[5] 

El 27 de març de 2013 el Parlament gallec va aprovar un punt d'una moció defensada pel BNG, en la qual s'insta a la Xunta a realitzar els tràmits necessaris per a la paralització definitiva dels dos edificis pendents de construcció d'aquesta Ciutat.[6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat de la Cultura de Galícia