Ciutat de la Llum

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ciutat de la Llum
Trabciudadluz.jpg
Dades bàsiques
Tipus estudi de cinema

38° 18′ 32″ N, 0° 31′ 46″ O / 38.308943°N,0.529347°O / 38.308943; -0.529347
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
El complex de la Ciutat de la Llum

La Ciutat de la Llum i la Ciutat del Cinema (oficialment "Ciudad de la Luz") és un complex audiovisual d'oci que es troba a Alacant (País Valencià), concretament ubicat al paratge d'Aigua Amarga, dedicat al món cinematogràfic. Els visitants tenen possibilitat de conéixer les seues activitats amb un recorregut.

Descripció[modifica]

Un dels platós, prop de 2300 m²
Oficines

Es tracta d'un complex de 300.000 metres quadrats,[1] amb diversos platós, un fossat de agua de 8.000 metres cúbics, magatzems i tallers de construcció de decorats; zones de rodatge en exteriors, camerinos, sales de maquillatge, perruqueria i oficines, i els serveis de suport a la producció, que treballava en la creació d'un teixit industrial a Alacant que faça de suport a totes les necessitats específiques del món de la producció audiovisual, i que impulsa per mitjà del seu Centre d'Estudis Cinematogràfics.

La societat Ciutat de la Llum, SAU es va constituir el 2 de novembre de 2003 per a promoure-lo, amb capital públic, i és dependent de la Generalitat Valenciana.

Ús[modifica]

En octubre de 2005, Manuel Iborra inaugurà els estudis amb la pel·lícula "La Dama Boba", i el van succeir rodatges com "Lo que sé de Lola" de Javier Rebollo, "Teresa: el Cuerpo de Cristo", de Ray Loriga, "Manolete", de Menno Meyjes, "Minor" de Jean Jacques Annaud o "Astèrix als Jocs Olímpics (pel·lícula)", el tercer lliurament de la saga, o The Impossible de Juan Antonio Bayona.

Problemes en la gestió econòmica[modifica]

Després de 4 anys d'investigació a un expedient obert per part de la Comissaria de la Competència de la Unió Europea,[2] en maig de 2012 la Comissió Europea dictamina que la Ciutat de la Llum ha de retornar les subvencions públiques de 265 milions d'euros que va rebre del Consell Valencià, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV).[3][4]

En resposta a preguntes parlamentàries al Comissari Europeu de la Competència sobre les negociacions entre Espanya i la Comissió Europea per a resoldre aquest contenciós,[5] aquest ha manifestat que la proposta espanyola ha estat la privatització del complex i que estaven tractant-se els aspectes tècnics del procés de licitació.[6]

Tancament i venda[modifica]

Pràcticament sense activitat des de 2011, foren tancats per ordre de la Unió Europea per competència deslleial en octubre de 2012.[1] El 10 d'abril de 2014, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, anuncia que estan ultimant-se els tràmits per a la venda de la Ciutat de la Llum, que es farà per lots i al major preu possible.[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat de la Llum Modifica l'enllaç a Wikidata