Vés al contingut

Clara Stauffer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClara Stauffer Loewe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1984 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsClarita Stauffer
ResidènciaMadrid
NacionalitatEspanyola
Es coneix perLes xarxes d'ocultació i refugi de perseguits nazis (Ratlines)
Activitat
Ocupaciópolític
Membre de

Clara Stauffer Loewe (c. 1904-1984), coneguda també com a Clarita Stauffer, fou una dona espanyola, destacada militant de la Sección Femenina de la Falange Espanyola de les JONS.

Biografia

[modifica]

La seva família, d'origen alemany, s'havia instal·lat a Espanya per negocis.[1][2] El seu pare, que era químic i cerveser de professió, treballà per a l'empresa Mahou.[3][4] En el pla personal era una gran amant de l'esport, en natació aconseguiria el primer lloc de la competició femenina de la cruïlla nedant de la llacuna de Peñalara (Sierra de Guadarrama) el 1931,[5][6] a més participà en tornejos de escacs [7] i practicà esquí.[2] Era Amiga de Pilar Primo de Rivera, fou membre de la Sección Femenina de Falange.[1] Durant la Guerra Civil espanyola, Primo de Rivera la posà al capdavant de l' Oficina de Premsa i Propaganda de la Sección Femenina.[8]

Des de la seva joventut fou una entusiasta simpatitzant nazi (Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys), i de fet en les parets del seu despatx tenia els retrats de Adolf Hitler i Benito Mussolini al costat dels de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera.[9] Stauffer, que viatjaria a mitjans de 1943 a la Alemanya nazi al costat de Pilar Primo de Rivera,[2] durant i després de la Segona Guerra Mundial, participà en les xarxes d'ocultació i refugi de perseguits nazis[1] conegudes com a Ratlines. fou l'única dona que figurà a la llista dels 104 reclamats en 1947 pel Consell de Control Aliat al ministre d'Afers Exteriors d'Espanya, a Alberto Martín Artajo, i llurs extradicions fou rebutjada pel règim de Franco.[3]

Morí a Madrid el 4 d'octubre de 1984, amb 80 anys.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Messenger, 2011, p. 473-474.
  2. 2,0 2,1 2,2 Walters, 2009, p. 193-195.
  3. 3,0 3,1 Tereixa Constela «Clarita i els seus 800 nazis». El País, 26-08-2016 [Consulta: 27 agost 2016].
  4. Bowen, 2000, p. 30.
  5. Pereda, Marc «Odessa a la Serra de Guadarrama: la història de Clara Stauffer». CTXT, 17-02-2016.
  6. «Clarita Stauffer, la noia que va creuar més ràpidament, nedant, la gelada llacuna de Peñalara». Crónica, 09-08-1931, pàg. 25-26. ISSN: 2171-293X.
  7. Sanz, Josep «La dona i els escacs». Luz, 09-02-1934, pàg. 14. ISSN: 9968-490X.
  8. Bowen, 2000, p. 46n.
  9. Bowen, 2000, p. 46.
  10. «1984/10/15/082.html Donya Clara Stauffer Loewe». ABC, 15-10-1984, pàg. 82.

Bibliografia

[modifica]