Clara Egger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 gener 1988 (36 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítiques de Grenoble - master (2005–2010) Universitat de Grenoble-Alps - doctorat (–2016) |
| Director de tesi | Yves Schemeil |
| Activitat | |
| Camp de treball | Organització no governamental i ciències polítiques |
| Ocupació | politòloga, professora d'universitat, política |
| Ocupador | Institut d'Estudis Avançats Internacionals i Desenvolupament (2016–2018) Community Grenoble Alpes University (en)  (2011–2016)Universitat Erasme de Rotterdam Universitat de Groningen |
| Membre de | |
Clara Egger (2 de gener de 1988) és una politòloga francesa precandidata a la Presidència de la República.
Biografia[modifica]
Va créixer en Ardecha.[1] Admesa a Ciències Po Grenoble l'any 2005, s'especialitza en teoria política i en relacions internacionals. En 2010, obté el títol de Màster Organització internacional.[2][3]
L'any 2011, comença una tesi de ciències polítiques a la universitat Grenoble-Alps. El seu director de tesi és Yves Schemeil. La seva tesi explica el paper de l'acció humanitària en política internacional. Indaga en particular en les modalitats de finançament de les organitzacions humanitàries i identifica el concepte de « organització neo-governamental » designant organitzacions alineades amb les prioritats polítiques del seu Estat finançador[4] Obté el seu doctorat l'any 2016.[5]
Els seus treballs doctorals, portant sobre el finançament de les ONG humanitàries i el seu paper als països en conflictes, han estat premiats per la Fundació Creu Roja l'any 2014 i li han valgut una plaça de finalista al preu de la millor tesi europea en ciències polítiques[6][7][8]
Des de desembre 2018 es professora a la universitat de Groningen.[9]
Ha publicat en col·laboració amb Raul Magni-Berton l'assaig «El referèndum d'iniciativa ciutadana explicat a tothom».[10][11]
Compromisos[modifica]
Clara Egger és membre del col·lectiu Cortecs[12] que té per objectius promoure el desenvolupament del pensament crític i l'autodefensa intel·lectual.
L'any 2017, ella amb Raul Magni-Berton i Ismaël Benslimane el Moviment per a un Delfinat democràtic, on són promoguts dos grans principis de la governança: la democràcia directa i l'autonomia dels territoris.[13]
En 2018 s'adereix a les reivindicacions dels Armilles Groques et particularment defensa el RIC, el Referèndum d'Iniciativa Ciutadana,.[14][15]
L'any 2021, dirigeix el col·lectiu Esperança RIC 2022 i és candidata a l'elecció presidencial francesa de 2022 amb el programa centra en instituir el Referèndum d'Iniciativa Ciutadana Constituent[16]
Referències[modifica]
- ↑ «Ces Ardéchois visent l'Élysée». hebdo-ardeche.fr. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Le Secours catholique fait « Cause commune » avec les quartiers» (en francès). La Croix, 26-11-2010. ISSN: 0242-6056 [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Conférence de Vaulx-en-Velin – Détails des ateliers et débats proposés le 16 mars» (en francès). Collectif Pouvoir d'agir..., 17-01-2012. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «From Non-governmental to Neo-governmental Organizations exploring the Impact of Donors’ Strategies on Humanitarian NGOs». ecpr.eu. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ Egger, Clara «ONG : Organisations néo-gouvernementales : analyse des stratégies étatiques de contrôle des ONG humanitaires en zone de conflit : (1989-2005)». doctorat en sciences politiques. Université Grenoble Alpes (ComUE), 30-11-2016 [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «C.M. (Clara) Egger, PhD» (en anglès). University of Groningen, 03-12-2018. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Clara Egger - Prix de recherche 2014 - Fondation Croix-Rouge française» (en francès). Fondation Croix-Rouge. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Jean Blondel PhD Prize - ECPR Prizes and Awards». ecpr.eu. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Curriculum Vitae» (en anglès). University of Groningen, 07-12-2018. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Le référendum d’initiative citoyenne (RIC) expliqué à tous». FYP Editions, 29-03-2019. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Référendums et démocratie participative : comment remobiliser les citoyens ?» (en francès). France Inter. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «#15 Zététique, enseignement, médias (avec le CORTECS)» (en francès). Ausha. Arxivat de l'original el 2021-11-25. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Dauphiné démocratique» (en francès). dauphine-democratique.netlify.app. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ «Gilets jaunes : le RIC fonctionne très bien ailleurs... voici à quelles conditions» (en francès). www.marianne.net, 2019-04-22UTC14:47:36+0200. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «« L'effet pacificateur du RIC est clair »» (en francès). Le Point, 19-05-2019. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Présidentielle 2022 : qui sont les candidats déjà déclarés des gilets jaunes ?», 14-11-2021.