Manifestacions de les Armilles Grogues

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentManifestacions de les Armilles Grogues
ManifGiletsJaunesVesoul 17nov2018 (cropped).jpg
Tipus moviment social
protesta
Epònim Armilla reflectant
Data 17 novembre 2018 –
Estat França, Països Baixos, Alemanya, Suècia i Canadà
Participant
Causa preu de la gasolina i el dièsel
desigualtat social
Citizens' initiative in France Tradueix
presidency of Emmanuel Macron Tradueix
Meng Wanzhou incident Tradueix
Morts 14 (2 gener 2019)
Altres dades
Talls de carretera
Manifestacions
Format per
moviment dels armilles grogues a França
moviment dels armilles grogues a Bèlgica
Etiqueta de Twitter #GiletsJaunes
Modifica les dades a Wikidata

Les manifestacions de les armilles grogues (Mouvement des gilets jaunes en francès)[1] és un moviment de protesta que va començar a França el 17 de novembre de 2018 i es va estendre amb molt menys èxit a altres països com ara a Bèlgica. El moviment es va generar arran d'una petició en línia "Pour une Baisse des Prix du Carburant à la Pompe" al web Change.org, llançada per Priscillia Ludosky el 29 de maig de 2018, que reclamava una disminució de les taxes sobre la benzina.

Després de l'èxit de la petició els armilles grogues van bloquejar carreteres i van causar caos en el trànsit. Les manifestacions van sorgir de la ràbia dels ciutadans per l'alça en els preus i les taxes dels carburants.[2][3]

El dissabte 24 de novembre de 2018 les manifestacions es van estendre fins a arribar al centre mateix de París, amb forts enfrontament amb la policia durant hores, amb llançament per part dels manifestants de pedres i coets contra la policia i aquesta utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, a fi de dispersar-los.[4][5]

Les mobilitzacions del moviment Armilles Grogues es mantingueren al llarg del 2019 amb el bloqueig de carreteres i les protestes al centre de les ciutats els dissabtes, malgrat les promeses del govern d'Emmanuel Macron, la criminalització del moviment,[6] l'augment de la violència policial amb nombroses detencions i persones ferides[7] i el desplegament de l'exèrcit.[8]

Segons el filòsof Jaques Rancière, la «lògica» de les revoltes fou la injustícia global viscuda que es transformà en un exercici democràtic de base: l'acció col·lectiva que declara i verifica la capacitat de qualsevol a l'hora de formular les preguntes en un pla d'igualtat.[9]

Referències[modifica]

  1. «How the 'yellow vests' are planning to block France's roads on Saturday» (en en). The Local France, 16-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  2. Leclerc, Aline ««Gilets jaunes»: anatomie d’une journée de colère» (en fr-fr). Le Monde [Consulta: 16 febrer 2019].
  3. Willsher, Kim «'Gilets jaunes' protesters threaten to bring France to a standstill» (en en). The Guardian, 16-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  4. «Incidents a París per la protesta dels "armilles grogues"». El Nacional.cat, 24-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  5. «Enfrontaments entre els Armilles Grogues i la policia a París pel preu dels carburants». El Punt Avui, 24-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  6. «Persones que mai s'havien manifestat s'adonen que l'Estat francès està manipulant». El Temps, 20-02-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  7. «Perder los dientes en un segundo: un documental muestra las consecuencias de las cargas contra chalecos amarillos» (en es). El Diario, 01-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  8. «Macron desplega l’exèrcit contra els ‘armilles grogues’». Ara, 22-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  9. «Las virtudes de lo inexplicable: Jacques Rancière a propósito de los "chalecos amarillos"» (en es). El Diario, 09-02-2019. [Consulta: 18 abril 2019].