Gas lacrimogen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'armaGas lacrimogen
Exploded tear gas can on the fly.jpg
Bomba lacrimògena rebotant al terra, un cop explotada, llançada contra estudiants en un aldarull a Grècia
Tipus arma no letal, arma química i gas
Modifica dades a Wikidata

Un gas lacrimogen és un tipus d'arma química. Els gasos lacrimògens van ser utilitzats durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i en l'actualitat poden arribar a ser disparats contra la població civil per provocar llagrimeig, irritació i ceguesa temporal. Els compostos químics utilitzats més habitualment són el bromur de benzil o el gas CS (clorobenzilidè malononitril).[1]

Composició[modifica]

Qualsevol compost químic que produeixi aquests efectes es pot considerar lacrimogen, però "agent de control antiavalots" o "gas lacrimogen" implica un producte químic lacrimogen escollit per la seva baixa toxicitat i per no ser letal.[2]

Aquests productes químics s'utilitzen per dispersar un aldarull, ja que poden produir ràpidament irritació o incapacitació sensorial, que desapareixen després de cessar l'exposició. També es poden utilitzar en la guerra química, encara que el seu ús en guerra és una violació de la Convenció Sobre Armes Químiques.[3]

El gas lacrimogen és un terme general per a qualsevol compost químic que s'utilitzi per incapacitar temporalment mitjançant la irritació dels ulls i/o del sistema respiratori. El gas lacrimogen s'utilitza com a aerosol de mà o en forma de granada. És àmpliament utilitzat per les forces policials per dominar la gent durant un arrest o una situació de disturbi. Per combatre els seus efectes cal tirar-se a la cara bicarbonat de sodi amb llimona o bé gasosa per combatre l'ardor del gas. També es pot beure llet per contrarestar la cremor a la boca i i a la gola.

Gasos lacrimògens populars són els irritants oculars CS, CN i CR, i l'irritant respiratori aerosol de pebre. Aquests gasos se solen disparar en pots que emeten gas a un ritme fix.[4][5]

Protocol de protecció personal[modifica]

En cas de veure's afectat de forma real o potencial per aquest tipus d'armes, cal conèixer les mesures utilitzades per mantenir el control de la situació. No existeix cap protocol unificat, però se solen donar diversos consells:[6]

  • Abans que el gas arribi al cos, protegir el nas i la boca amb un drap amarat de vinagre.[7][8][9]
  • Evitar que el gas arribi als ulls, portant ulleres de busseig, o, en tot cas, ajupir-se cap a terra, ja que el gas es dissipa cap amunt.
  • Generalment, la bomba pot dirigir-se a altres parts del cos, tot i que cal protegir-se les mans amb un drap humit gruixut o amb guants de protecció, ja que la bomba s'escalfa fins a aconseguir altes temperatures. A més, cal considerar que qui la rebi es veurà envoltat de gas de forma momentània.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Schep, LJ «Riot control agents: the tear gases CN, CS and OC--a medical review.». Journal of the Royal Army Medical Corps, Dec 30, 2013. DOI: 10.1136/jramc-2013-000165. PMID: 24379300.
  2. National Research Council (US) Committee on Toxicology «National Research Council (US) Committee on Acute Exposure Guideline». , 2011. PMID: 24983066.
  3. Jones DP «From Military to Civilian Technology: The Introduction of Tear Gas for Civil Riot Control». Technology and Culture, vol. 19, 2, April 1978, pàg. 151–168. DOI: 10.2307/3103718. JSTOR: 3103718.
  4. Heinrich U. «Possible lethal effects of CS tear gas on Branch Davidians during the FBI raid on the Mount Carmel compound near Waco, Texas». Prepared for The Office of Special Counsel John C. Danforth, September 2000.
  5. «Tear gas--harassing agent or toxic chemical weapon?». JAMA, vol. 262, 5, August 1989, pàg. 660–3. DOI: 10.1001/jama.1989.03430050076030. PMID: 2501523.
  6. «Gezi park protesters bring handmade masks to counter police tear-gas rampage». Hurriyet Daily News.
  7. David Ferguson. «‘Maalox’-and-water solution used as anti-tear gas remedy by protesters». Raw Story, 28-09-2011.
  8. «Medical information from Prague 2000».
  9. Ece Temelkuran. «Istanbul is burning». Occupy Wall Street, 03-06-2013.

Lectures[modifica]

  • Feigenbaum, Anna. Tear Gas: From the Battlefields of WWI to the Streets of Today. New York and London: Verso, 2016. ISBN 978-1-784-78026-5. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gas lacrimogen Modifica l'enllaç a Wikidata