Gas lacrimogen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaGas lacrimogen
Exploded tear gas can on the fly.jpg
Bomba lacrimògena rebotant al terra, un cop explotada, llançada contra estudiants en un aldarull a Grècia Modifica el valor a Wikidata
Tipusarma no letal, arma química, gas i substàncies químiques en aldarulls Modifica el valor a Wikidata

Un gas lacrimogen és un tipus d'arma química.[1] Els gasos lacrimògens van ser utilitzats durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i en l'actualitat poden arribar a ser disparats contra la població civil per provocar llagrimeig, irritació i ceguesa temporal. Els compostos químics utilitzats més habitualment són el bromur de benzil o el gas CS (clorobenzilidè malononitril).[2]

Els efectes a curt i llarg termini dels gasos lacrimògens no estan ben estudiats. La literatura publicada revisada per parells consisteix en proves de menor qualitat que no estableixen causalitat. Cal una investigació més rigorosa.[3] L'exposició als gasos lacrimògens pot produir nombrosos efectes sobre la salut a curt i llarg termini, com ara el desenvolupament de malalties respiratòries, lesions oculars greus i malalties (com ara l'òptica traumàtica), neuropatia, queratitis, glaucoma i cataractes), dermatitis, danys dels sistemes cardiovascular i gastrointestinal i mort, especialment en casos d'exposició a altes concentracions de gas lacrimògen o aplicació de gasos lacrimògens en espais tancats.[4]

Composició[modifica]

Qualsevol compost químic que produeixi aquests efectes es pot considerar lacrimogen, però "agent de control antiavalots" o "gas lacrimogen" implica un producte químic lacrimogen escollit per la seva baixa toxicitat i per no ser letal.[5]

Aquests productes químics s'utilitzen per dispersar un aldarull, ja que poden produir ràpidament irritació o incapacitació sensorial, que no deixen efectes permanents, encara que les seves conseqüències duren unes hores. També es poden utilitzar en la guerra química, encara que el seu ús en guerra és una violació de la Convenció Sobre Armes Químiques.[6]

El gas lacrimogen és un terme general per a qualsevol compost químic que s'utilitzi per incapacitar temporalment mitjançant la irritació dels ulls i/o del sistema respiratori. El gas lacrimogen s'utilitza com a aerosol de mà o en forma de granada. És àmpliament utilitzat per les forces policials per dominar la gent durant un arrest o una situació de disturbi. Per combatre els seus efectes cal tirar-se a la cara hidrogencarbonat de sodi amb llimona o bé gasosa per combatre l'ardor del gas. També es pot beure llet per contrarestar la cremor a la boca i a la gola.

Gasos lacrimògens populars són els irritants oculars CS, CN i CR, i l'irritant respiratori aerosol de pebre. Aquests gasos se solen disparar en pots que emeten gas a un ritme fix.[7][8]

Protocol de protecció personal[modifica]

En cas de veure's afectat de forma real o potencial per aquest tipus d'armes, cal conèixer les mesures utilitzades per mantenir el control de la situació. No existeix cap protocol unificat, però se solen donar diversos consells:[9]

  • Abans que el gas arribi al cos, protegir el nas i la boca amb un drap amarat de vinagre.[10][11][12]
  • Evitar que el gas arribi als ulls, portant ulleres de busseig, o, en tot cas, ajupir-se cap a terra, ja que el gas es dissipa cap amunt.
  • Generalment, la bomba pot dirigir-se a altres parts del cos, tot i que cal protegir-se les mans amb un drap humit gruixut o amb guants de protecció, ja que la bomba s'escalfa fins a aconseguir altes temperatures. A més, cal considerar que qui la rebi es veurà envoltat de gas de forma momentània.

Riscs[modifica]

Igual que amb totes les armes no letals o menys letals, hi ha el risc de lesions permanents greus o la mort quan s'utilitzen gasos lacrimògens.[3][13][8][4] Això inclou els riscos de ser colpejat per cartutxos de gas lacrimogen que poden causar hematomes severs, pèrdua de la vista o fractura de crani, la qual cosa resulta en una possible mort immediata.[14] També es té constància d'un cas de lesió vascular greu per projectils de gas lacrimogen a Iran, amb altes taxes de lesió nerviosa associada (44%) i amputació (17%),[15] així com casos de lesions al cap en alguns joves.<[16] Noves evidències suggereixen que els canvis menstruals són un dels problemes de salut més comunament reportats en el cas de les dones.[3]

Tot i que les conseqüències mèdiques dels gasos en si es limiten típicament a una inflamació lleu de la pell, també són possibles complicacions més tardanes. Les persones amb afeccions respiratòries preexistents, com l'asma, corren un risc especial. És probable que necessitin atenció mèdica[2] i, de vegades, poden requerir hospitalització o fins i tot assistència respiratòria.[17] L'exposició de la pell al CS pot causar cremades químiques[18][3] o induir dermatitis al·lèrgica per contacte.[2][19] Quan les persones són copejades a boca de canó o estan greument exposades, les lesions oculars que impliquen cicatrius a la còrnia poden provocar una pèrdua permanent de l'agudesa visual.[20] Els nivells alts o freqüents d'exposició comporten un risc més gran de malaltia respiratòria.[4]

En les protestes xilenes dels anys 2019 i 2020 diverses persones van patir una pèrdua total i permanent de la visió en un o tots dos ulls com a resultat de l'impacte de magranes de gas lacrimogen.[21][22][23]

La majoria (2116; 93,8%) dels manifestants que van informar haver estat exposats a gasos lacrimògens durant les protestes de 2020 a Portland, Oregon (EUA) van informar problemes de salut físics (2114; 93,7%) o psicològics (1635; 72,4%) que van experimentar immediatament després (2105; 93,3%) o dies després (1944; 86,1%) de l'exposició. La majoria (1233; 54,6%) dels enquestats que van informar haver estat exposats a gasos lacrimògens durant les protestes del 2020 a Portland, Oregon (EUA) també van informar que van rebre o van planejar buscar atenció mèdica o mental per als seus problemes de salut relacionats amb els gasos lacrimògens.[3] S'ha demostrat que els problemes de salut associats amb l'exposició al gas lacrimogen sovint requereixen atenció mèdica.[3]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Gas lacrimogen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Schep, LJ; Slaughter, RJ; McBride, DI «Riot control agents: the tear gases CN, CS and OC--a medical review.». Journal of the Royal Army Medical Corps, Dec 30, 2013. DOI: 10.1136/jramc-2013-000165. PMID: 24379300.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Health issues and healthcare utilization among adults who reported exposure to tear gas during 2020 Portland (OR) protests: a cross-sectional survey». BMC Public Health, 21, 1, abril 2021, pàg. 803. DOI: 10.1186/s12889-021-10859-w. PMC: 8074355. PMID: 33902512.
  4. 4,0 4,1 4,2 Rothenberg C, Achanta S, Svendsen ER, Jordt SE (August 2016). "Tear gas: an epidemiological and mechanistic reassessment". Annals of the New York Academy of Sciences. 1378 (1): 96–107
  5. National Research Council (US) Committee on Toxicology. National Research Council (US) Committee on Acute Exposure Guideline, 2011. 
  6. Jones DP «From Military to Civilian Technology: The Introduction of Tear Gas for Civil Riot Control». Technology and Culture, 19, 2, abril 1978, pàg. 151–168. DOI: 10.2307/3103718. JSTOR: 3103718.
  7. Heinrich U. «Possible lethal effects of CS tear gas on Branch Davidians during the FBI raid on the Mount Carmel compound near Waco, Texas». Prepared for The Office of Special Counsel John C. Danforth, setembre 2000.
  8. 8,0 8,1 «Tear gas--harassing agent or toxic chemical weapon?». JAMA, 262, 5, agost 1989, pàg. 660–3. Arxivat de l'original el 2013-10-29. DOI: 10.1001/jama.1989.03430050076030. PMID: 2501523.
  9. «Gezi park protesters bring handmade masks to counter police tear-gas rampage». Hurriyet Daily News.
  10. David Ferguson. «‘Maalox’-and-water solution used as anti-tear gas remedy by protesters». Raw Story, 28-09-2011. Arxivat de l'original el 2014-08-23. [Consulta: 5 maig 2017].
  11. «Medical information from Prague 2000». Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 5 maig 2017].
  12. Ece Temelkuran. «Istanbul is burning». Occupy Wall Street, 03-06-2013.
  13. Heinrich U. «Possible lethal effects of CS tear gas on Branch Davidians during the FBI raid on the Mount Carmel compound near Waco, Texas», setembre 2000.
  14. «Lethal head injury due to tear-gas cartridge gunshots». Forensic Science International, 137, 1, octubre 2003, pàg. 45–51. DOI: 10.1016/S0379-0738(03)00282-2. PMID: 14550613.
  15. Wani ML, Ahangar AG, Lone GN, Singh S, Dar AM, Bhat MA, Ashraf HZ, Irshad I «Vascular injuries caused by tear gas shells: surgical challenge and outcome». Iranian Journal of Medical Sciences, 36, 1, març 2011, pàg. 14–7. PMC: 3559117. PMID: 23365472.
  16. «Head injury caused by tear gas cartridge in teenage population». Pediatric Neurosurgery, 46, 1, 2010, pàg. 25–8. DOI: 10.1159/000314054. PMID: 20453560.
  17. Carron PN, Yersin B «Management of the effects of exposure to tear gas». BMJ, 338, juny 2009, pàg. b2283. DOI: 10.1136/bmj.b2283. PMID: 19542106.
  18. Worthington E, Nee PA «CS exposure—clinical effects and management». Journal of Accident & Emergency Medicine, 16, 3, maig 1999, pàg. 168–70. DOI: 10.1136/emj.16.3.168. PMC: 1343325. PMID: 10353039.
  19. Smith J, Greaves I «The use of chemical incapacitant pepper spray laws and restrictions by State.». The Journal of Trauma, 52, 3, març 2002, pàg. 595–600. DOI: 10.1097/00005373-200203000-00036. PMID: 11901348.
  20. Oksala A, Salminen L «Eye injuries caused by tear-gas hand weapons». Acta Ophthalmologica, 53, 6, desembre 1975, pàg. 908–13. DOI: 10.1111/j.1755-3768.1975.tb00410.x. PMID: 1108587.
  21. «INDH se querella por homicidio frustrado contra Carabineros en favor de trabajadora que habría perdido visión de ambos ojos» (en castellà). Instituto Nacional de Derechos Humanos, 27-11-2020.
  22. «INDH presenta querella por joven que perdió un ojo por lacrimógena en año nuevo en Plaza Italia» (en castellà). Instituto Nacional de Derechos Humanos, 08-01-2020.
  23. «INDH se querella por lesión a profesor que perdió un ojo en Valparaíso» (en castellà). Instituto Nacional de Derechos Humanos, 04-01-2020.

Bibliografia[modifica]

  • Feigenbaum, Anna. Tear Gas: From the Battlefields of WWI to the Streets of Today. New York and London: Verso, 2016. ISBN 978-1-784-78026-5. 
  • Feigenbaum, Anna, "Tear Gas Design and Dissent" in Tom Bieling (Ed.) (2019): Design (&) Activism: Perspectives on Design as Activism and Activism as Design, Milano: Mimesis, p. 97–104. ISBN 978-8869772412
  • «Tear gasses CN, CR, and CS are potent activators of the human TRPA1 receptor». Toxicology and Applied Pharmacology, 231, 2, setembre 2008, pàg. 150–6. DOI: 10.1016/j.taap.2008.04.005. PMID: 18501939.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gas lacrimogen