Claude Semal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClaude Semal
Biografia
Naixement6 març 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, compositor, dramaturg, actor Modifica el valor a Wikidata
GènereChanson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webclaudesemal.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0783706 TMDB.org: 563727
Musicbrainz: 82234330-e075-4db5-92c4-1bffd0beac0a Songkick: 380473 Discogs: 1668974 Modifica el valor a Wikidata

Claude Semal (Brussel·les, 6 de març de 1954) és un cantautor, periodista, columnista, humorista i actor belga. Va ser periodista i activista del setmanari de la nova esquerra Pour (1974-1980), cofundador del teatre Le Café de Brussel·les. Cantor crític i satíric de la "belgitud", amb molta autoironia també tracta problemes universals, com ara la laïcitat, la llibertat i escàndols polítics o econòmics. Va gravar una desena de CD, la majoria pel segell Franc'Amour i produir una vintena d'espectacles. De vegades és vist com una versió burlesca de la "belgitud" més intimista de Jacques Brel (1929-1978) i «dona potser una imatge més precisa de la identitat belga contemporània».[1]

Combina cabaret i teatre, música i crítica social, anarquia i responsabilitat de ciutadà. «Encarna la mala consciència del seu país. N'és el bufó incontrolable que presenta al públic un mirall no sempre agradable.»[2]

El 1977 va crear la cançó «Ballade d'Hoboken», en la qual critica la fàbrica siderúrgica Métallurgie d'Hoboken, als afores d'Anvers, que va pol·luir durant anys amb fums de plom i va crear molts problemes de salut per als nens, fins que s'hi va prohibir el consum d'hortalisses d'autoconreu.[3] L'empresa el va demandar per difamació, però va ser absolt pel tribunal.[4]

Una certa semblança amb Tintín, quan era jove i encara tenia cabells rossos, li va valdre el paper de fill de Tintín al film Bruxelles insolite de la cadena francesa France 3 el 1989 i el 2013 el paper de pare de Tintín.[5]

« Nom de dieu

Amoureux du Coran, de la Torah et de la Bible
nous clamons dans les rues nos vérités imprescriptibles […]

Quand on assassine au nom d'un crédo coranique
se réclamer laïc devient un devoir hygiénique […]

La mort, c’est notre truc, notre fond de commerce
nous noyons les bébés déjà sous les promesses […]

C’est notre foi qui rend fada
les enfants du génocide tirant sur ceux de l’intifada,[…]

Alors, quand nous aurons épuisé nos croyances
et rangé au musée les colifichets de la foi […]
nous irons quelques fois le soir sur les collines miraculeusement vivants[…]
respirer le parfum de l’été… et son mystère.

Nom de déu

Amorosos de l'alcorà, la tora o la bíblia
cridem als carrers les nostres veritats imprescriptibles […]

Quan es mata en nom d'un credo corànic
declarar-se laïc esdevé un deure higiènic.[…]

La mort és cosa nostra, el nostre negoci.
Comencem bé ofegant els nadons amb promeses […]

És la fe que ens fa bojos
els fills del genocidi matant els fills de l'intifada […]

Així, quan haurem esgotat les nostres creences
i deixat les birimboies de la fe al museu,[…]
pujarem al vespre als cims celebrant el miracle de la vida,
respirant l'olor de l'estiu… i el seu misteri

»
— Claude Semal, «Nom de dieu» (àudio). Music Hall.

Obres destacades[6][modifica]

Discografia[modifica]

  • 1982 Les convoyeurs attendent
  • 1989 Music-Hall
  • 2007 Belgik
  • 2018 Semal: La totale (integral)

Filmografia[modifica]

  • 1989 Bruxelles insolite on fa el paper de fill de Tintín
  • 1996 La vie sexuelle des Belges Partie 2 - Camping Cosmos on fa una altra paròdia de Tintín.[7]
  • 1997 Quadre amb caigues. «Un dels cims de la línia belga del cinema sobre art, un recorregut fílmic imprevisible i sorprenent a partir d’un quadre Paisatge amb la caiguda d’Ícar de Brueghel el Vell, que ofereix una radiografia humana completa de la Bèlgica actual.»[8]
  • 2006 La raison du plus faible (‘La raó del més feble’) de Lucas Belvaux.[9]

Referències[modifica]

  1. Hughes, Alexandra; Hughes, Alex; Reader, Keith A.; Reader, Keith. Encyclopedia of Contemporary French Culture (en anglès). Routledge, 2002, p. 234. ISBN 978-1-134-78866-8. 
  2. Coljon, Thierry. De Brel à Stromae: La grande histoire belge de la chanson française (en francès). París: Renaissance du livre, 2014-05-15. ISBN 978-2-507-05236-2. 
  3. «Claude Semal - La Ballade d'Hoboken» (en francès). Antiwar Songs (AWS), 1977. [Consulta: 20 octubre 2023].
  4. Wangermée, Robert. Dictionnaire de la chanson en Wallonie et à Bruxelles (en francès). Editions Mardaga, 1995, p. 311. ISBN 978-2-87009-600-0. 
  5. Pierquin, Philippe. «Un Tintin "live", 100% belge!» (en francès). Cinevox, 01-04-2013. [Consulta: 20 octubre 2023].
  6. «Claude SEMAL» (en francès). Retour à l'archipel. [Consulta: 20 octubre 2023].
  7. «Reparto de La vie sexuelle des Belges partie 2 - Camping Cosmos (película 1996). Dirigida por Jan Bucquoy» (en castellà). La Vanguardia, 1996. [Consulta: 20 octubre 2023].
  8. «Quadre amb caigudes». Festival de cinema independant de Barcelona, 1997. [Consulta: 20 octubre 2023].
  9. «Claude Semal "La raison du plus faible"» (vídeo, intervista) (en francès). Daily Motion, 09-05-2008. [Consulta: 20 octubre 2023].

Enllaços externs[modifica]

  • Semal, Claude. «Nom de dieu» (àudio) (en francès). Music-Hall, 1989. [Consulta: 20 octubre 2023].