Claudi Mamercí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV  |
| Mort | segle IV |
| Senador romà | |
| Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
Claudi Mamercí o Mamertí (en llatí Claudius Mamertinus; fl 361-368) va ser un funcionari de l'Imperi Romà durant la segona meitat del segle iv.
Biografia
[modifica]Mamercí era d'origen gal, o si més no, havia passat molt de temps en aquella zona, ja que el seu panegíric el preocupa pel destí de la regió; l'ús del llatí en el panegíric adreçat al Senat de Constantinoble també indica un origen provincial occidental. Mamercí era un dels partidaris de Julià quan aquest últim fou nomenat cèsar d'Occident pel seu cosí, l'emperador Constanci II. Els primers registres de Mamercí daten del 361, tot i que és probable que hagués tingut una llarga carrera abans (es descriu a si mateix com un home d'una certa edat). Aquell any, Julià el va nomenar primer comes sacrarum largitorum (ministre de finances) i després prefecte del pretori d'Il·líria. Després de la proclamació de Julià com a August, Mamercí el va seguir a l'Orient per buscar l'enfrontament decisiu amb Constanci, però la notícia de la mort de l'emperador va posar fi a la guerra civil entre els dos cosins. Claudi Mamercí va ser nomenat prefecte del pretori d'Itàlia i d'Àfrica arran de la victòria del seu patró el mateix 361.
A finals del 361, a la mort de l'emperador Constanci II i amb l'entronització de Julià (r. 361-363), va participar en el tribunal de Calcedònia que va jutjar i condemnar els ministres de Constanci II. Com a recompensa fou nomenat cònsol l'any 362; l'1 de gener d'aquell any va pronunciar un panegíric a Constantinoble en agraïment a l'emperador, el Mamertini pro Consulatu Gratiarum Actio Juliano Augusto. El text d'aquest es conserva als Panegyrici Latini.
Després de la mort de Julià, Mamercí va continuar en el càrrec sota els emperadors Jovià (r. 363-364) i Valentinià I (r. 364-375). Entre les seves funcions hi havia la de supervisar la restitució al tresor imperial dels béns que Julià havia donat als temples pagans.
Segons el relat de Símmac, en algun moment del 363, Claudi va confirmar la transferència d'una subvenció de gra de Puteoli a Tarracina. El 364, va perdre temporalment el control d'Il·líria a favor de Sext Claudi Petroni Probe, nomenat per Valentinià I (r. 364–375). Mamercí, però, torna a ser esmentat com a prefecte del pretori d'Itàlia, Il·líria i Àfrica al final d'aquell any per Ammià Marcel·lí, amb Sal·lustí com a prefecte del pretori d'Orient i Decimí Germanià a la prefectura del pretori de la Gàl·lia com a col·legues seus.[1] Se sap per algunes lleis del Codi Teodosià que va mantenir aquest càrrec fins el 365. Aquell any, després d'una visita a Roma, va ser acusat de malversació per Claudi Avicià i després va ser substituït per Vulcaci Rufí.[2] S'ha proposat que la Vil·la Romana del Casale fos propietat seva.
Èrroneament se li han atribuït dos panegírics dels anys 289-292. El primer, Claudii Mamertini Panegyricus Maximiano Heraclio dictus, es va escriure el 21 d'abril del 289 i estava dedicada a Maximià. El segon, Claudii Mamertini Panegyricus Genethliaecs Maximiano Augusto dictus, es va escriure en honor de l'aniversari de l'emperador, es va escriure entre l'1 d'abril del 291 i l'1 de març del 292.[3] Alguns autors els atribueixen a Eumeni[2] afirmació discutida per alguns historiadors.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Martindale 1971, p. 540.
- 1 2 Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Māmertinus, Claudius" . Encyclopædia Britannica. Vol. 17 (11th ed.). Cambridge University Press. p. 519.
- ↑ Martindale, J.R.. The prosopography of the later Roman empire: 2, A.D. 395-527. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1980, p. 540. ISBN 9780521201599.
- ↑ C.E.V. Nixon / Barbara Saylor Rodgers: In Praise of Later Roman Emperors, Berkeley 1994.
Bibliografia
[modifica]- https://www.documentacatholicaomnia.eu/30_10_0362-0362-_Mamertinus_Claudius.html, el panegíric a Julià on-line. Consultat el 25/3/2026.
- Édouard Galletier (texte établi et traduit par), , Paris, Collection des Universités de France, 1949-1952
- Nixon, C.E.V., Barbara Saylor Rodgers, In Praise of Later Roman Emperors, University of California Press, 1995, ISBN 0-520-08326-1.
| Precedit per: Taure |
Prefecte del Pretori d'Itàlia 361-365 |
Succeït per: Vulcaci Rufí |
| Precedit per: Flavi Florenci |
Prefectura del Pretori d'Il·líria 361-365 |
Succeït per: Sext Claudi Petroni Probe |