Clemente Cortejón Lucas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClemente Cortejón Lucas
Biografia
Naixement1842 Modifica el valor a Wikidata
Meco (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort1911 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Activitat
OcupacióCervantista i crític literari
Membre de
Influències

Clemente Cortejón Lucas (Meco, comunitat de Madrid, 1842 - Barcelona, 1911) fou un cervantista i crític literari espanyol, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Biografia[modifica]

Va estudiar Teologia al monestir de San Lorenzo del Escorial. Es va doctorar en Filosofia i Lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou deixeble de Marcelino Menéndez Pelayo. Va ser catedràtic de Retòrica en l'Institut de Barcelona (1877) i canonge de la catedral d'aquesta mateixa ciutat des de 1910. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Llengua i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va acumular una important biblioteca especialitzada en Cervantes i va morir abans de veure completament impresa la seva edició crítica del Quixot.[1][2]

Obra[modifica]

La seva gran obra va ser El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Primera edición crítica con variantes, notas y el diccionario de todas las palabras usadas en las novelas Madrid: Victoriano Suárez, 1905-1913, 6 vols. L'obra va quedar interrompuda a la mort del seu autor el 1911, però va ser represa no obstant això per Joan Givanel i Mas i Joan Suñé i Benages, que van prendre l'esforç de redactar les notes que van quedar pendents; el diccionari no va arribar a publicar-se.

L'obra era molt ambiciosa: va anunciar un aparell crític que acarava 26 edicions diferents, llistes de variants, notes abundantíssimes, etc., però l'obra va perdre gairebé tot el seu crèdit principalment per quatre causes: l'animadversió directa de Cortejón cap a Diego Clemencín i altres comentaristes el va portar a forçar lectures sense cap justificació, els comentaris resulten llargs i moltes vegades extemporanis, es va autoatribuir idees i solucions que resulten no ser seves i va deixar d'explicar molts dels canvis introduïts i de justificar lectures modernitzades, entre altres raons que fan incòmode l'ús de la seva edició.

Bibliografia de l'autor[modifica]

  • Arte de componer en lengua castellana Barcelona, 1897 (Imp. de Pedro Ortega), molt reimpresa posteriorment.
  • El Dios de Moisés es el Dios verdadero: Refutación del folleto titulado "Examen de las Sagradas Escrituras" Madrid: Alejandro Gómez Fuentenebro, 1870
  • El duelo en el "Don Quijote": (Segunda parte, cap. XXXII) Barcelona: La Académica, 1910
  • Duelos y quebrantos. (I cap.): Comentario a una nota de la primera edición critica del "Don Quijote" Barcelona, 1907 (Tipografía La Académica)
  • Fábulas de Esopo, Fedro, Samaniego e Iriarte: traducidas de los dos primeros y coleccionadas las de los segundos para servir de lectura a las escuelas españolas y americanas Barcelona: Paluzíe, 1895, molt reimprès posteriorment.
  • Gramática de la lengua castellana Barcelona, 1899 (Imprenta de Pedro Ortega)
  • Nuevo curso de Retórica y Poética con ejercicios prácticos y trozos escogidos Barcelona: Lib. de J. Bastinos, 1893 (Est. Tip. de la Casa provincial de Caridad)
  • Programa de Retórica y Poetica Barcelona: Pedro Ortega, 1898
  • Compendio de Poética, 1881.
  • Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Primera edición crítica con variantes, notas y el diccionario de todas las palabras usadas en las novelas. Edición de Clemente Cortejón, Givanel y Suñé. Madrid: Victoriano Suárez, 1905-1913, 6 vols.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Joaquim Fontanals i del Castillo
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIII

1899-1911
Succeït per:
Lluís-Carles Viada i Lluch